(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"
|
Librería
1269 - ALETSCHGLETSCHER 1:25.000
Guías
Swisstopo
11,85 €
1248 - MÜRREN 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1327 - EVOLÈNE 1:25.0000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1326 - ROSABLANCHE 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1348 - ZERMATT 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1329 - SAAS 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1347 - MATTERHORN. MONTE CERVINO. 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1228 - LAUTERBRUNNEN 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1229 - GRINDELWALD 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
1247 - ADELBODEN 1:25.000
Mapas
Swisstopo
11,85 €
- Hora de salida: 10
- Hora de llegada: 18
- Meteorología: Ventisca nieve
- Dificultad: Dificultad media
- Días: 1
- Tipo: Ascensión
- Gps: Sin fichero GPS
- Sin panorámicas
Breithorn central (4159 metros)
Després d'haver fet cim al Breithorn Occidental (4.165 m.) continuem camí en direcció al pic central. Una estreta aresta coberta de neu dura entre dos pendents molt fortes. Per sort el dia aclara una mica i ens és possible veure el cim cap a on anem, amb la seva característica cornisa de la vessant nord.
L'aresta marca la divisòria entre Suïssa i Itàlia. Fem cim al Breithorn central (4.159 m) i tornem enrera fins al coll per iniciar la baixada cap al refugi Guide Val d'Ayas (3.420 m). Tot plegat ens ha costat unes tres hores i ara ens en queden -o això pensem nosaltres- dues més.
Vet aquí, però, que la visibilitat torna a reduïrse molt per la qual cosa surgeixen els primer dubtes sobre si cal girar cap al sud o continuar encara una estona més en direcció est. Ens aturem per tractat de buscar ajuda en el GPS i mentre el consultem comença a nevar de valent, cosa que fa que s'esborri definitívament la traça.
El GPS indica que el refugi és a menys d'un quilòmetre en direcció sud-est, el que no diu, però, és com arribar-hi, i el camí que agafem per damunt d'una glacera sense traça, acaba abruptament en un precipici.
Aleshores enfilem cap al sud-oest per tractar d'envoltar el punt infranquejable, però ens trobem amb una zona plena de seracs. Està clar que cal tornar enrera. Hem baixat més de 300 metres i ara caldrà pujar-los. Personalment estic esgotat. Porto la motxilla desequilibrada i cada cop que ens aturem, m'estiro a la neu per alleugerir-me del pes.
Portem perduts unes tres hores (i al darrera nostre dues cordades més que ens han seguit) fins que finalment trobem una traça que sembla portar en la direccio correcte. Pero no les tenim totes amb nosaltres. Passem per alguna esquerda petita que cal saltar. Anem baixant, ens acostem a l'alçada on sabem que hi ha el refugi (3.420 m) i continuem sense veure'l fins a l'últim moment. Fa poc més de vuit hores que hem sortit del telefèric. Aquesta nit dormirem plans...
TRADUCCIÓN:
Después de haber hecho cumbre en el Breithorn Occidental (4.165 m.) continuamos camino en dirección al pico central. Una estrecha arista cubierta de nieve dura entre dos pendientes muy fuertes.
Por suerte el día aclara un poco y nos es posible ver la cima hacia dónde vamos, con su característica cornisa de la vertiente norte. La arista marca la divisoria entre Suiza e Italia.
Hacemos cima en el Breithorn central (4.159 m) y volvemos atrás hasta el cuello para iniciar la bajada hacia el refugio Guide Val d'Ayas (3.420 m). Todo ello nos ha costado unas tres horas y ahora nos quedan -o eso pensamos nosotros- dos más.
He aquí, sin embargo, que la visibilidad vuelve a reducirse mucho por lo que surgen los primeros dudas sobre si hay que girar hacia el sur o continuar todavía un rato más en dirección este.
Nos detenemos para tratado de buscar ayuda en el GPS y mientras lo consultamos empieza a nevar con fuerza, lo que hace que se borre definitivamente la traza.
El GPS indica que el refugio está a menos de un kilómetro en dirección sureste, lo que no dice, sin embargo, es cómo llegar, y el camino que tomamos por encima de un glaciar sin traza, termina abruptamente en un precipicio.
Entonces subimos hacia el suroeste para tratar de rodear el punto infranqueable, pero nos encontramos con una zona llena de seracs. Está claro que hay que volver atrás.
Hemos bajado más de 300 metros y ahora habrá que subirlos. Personalmente estoy agotado. Llevo la mochila desequilibrada y cada vez que nos paramos, me tumbo en la nieve para aliviar me del peso.
Llevamos perdidos unas tres horas (y detrás nuestro dos cordadas más que nos han seguido) hasta que finalmente encontramos una traza que parece llevar en la dirección correcta. Pero no las tenemos todas con nosotros...
Pasamos por alguna grieta pequeña que hay que saltar. Vamos bajando, nos acercamos a la altura donde sabemos que hay el refugio (3.420 m) y seguimos sin verlo hasta el último momento. Hace poco más de ocho horas que hemos salido del teleférico. Esta noche dormiremos planos ...

