1547 montañeros on-line

(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"



¿Olvidaste la contraseña?


¿Todavía no eres usuario?
Darme de alta

Librería

El Berguedà en BTT El Berguedà en BTT
Guías BTT
Miquel Julià Sans i Forés
9,90 €

L'Alt Berguedà en 27 itineraris L'Alt Berguedà en 27 itineraris
Guías
Xavier Losantos, Pere Robert, Raimon Rovira
13,50 €

Excursions escollides pel Prepirineu Excursions escollides pel Prepirineu
Guías
Antoni Cabré Puig
15,00 €

Rasos de Peguera - Serra d'Ensija Rasos de Peguera - Serra d'Ensija
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €

Alt Berguedà. 18 ascensions i  6  travesses Alt Berguedà. 18 ascensions i 6 travesses
Guías
Carles Gel
12,00 €

En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa
Guías BTT
Juan Ramon Segura
12,15 €

Vall de Lord - Port del Comte Vall de Lord - Port del Comte
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €

La Ruta del Caracremada La Ruta del Caracremada
Mapas
Editorial Piolet
9,00 €

La Ruta del Caracremada MAPA DIGITAL La Ruta del Caracremada MAPA DIGITAL
Mapa digital
Editorial Piolet
9,00 €

El Prepirineu a peu.  Gósol - Saldes.  Alt Berguedà El Prepirineu a peu. Gósol - Saldes. Alt Berguedà
Mapas
Editorial Piolet
9,00 €

Suscribirse al canal contenidos Ascensión a el Cogulló d´Estela (1862 m) por jviader -- 14/08/2011
Vía: (Santuari de Corbera) --
(476 visitas)
  • Hora de salida: 9
  • Hora de llegada: 16
  • Meteorología: Mixto
  • Dificultad: Bastante facil
  • Días: 1
  • Tipo: Ascensión
  • Gps: Sin fichero GPS
  • Sin panorámicas
Cargando...
Loading


Cogulló d´Estela  (1862 metros)

<

Pujant per la cresta

El camí cap al cim

He fet el cim!
Entre la pluja i les formigues l’estada al cim del Pic d’Auró és més curta del que hauria merescut el panorama. Passada la cadena, ara en direcció descendent, a l’esquerra trobem un senyal blau i verd que ens indica per on cal baixar per anar a buscar el coll que separa l’Aurò de l’Estela.
Altre cop la baixada és feixuga, molt més dificultosa que la pujada. Tot i això, aquí hi ha arbres i algunes roques que ho fan més fàcil que no pas en la baixada des de la Torreta. Trobem fites i alguns senyals de pintura, però acabem perdent-los i guiant-nos per la lògica arribem a la font d’Estela que no raja.
Darrera d’una tanca de filferro, al coll d’Estela, hi ha vaques pasturant. No cal passar la tanca, resseguint-la en direcció sud, anirem pujant fins a trobar un corriol amb taques blaves.
També hi ha alguns cartells indicadors que senyalen la direcció del Cogulló d’Estela. Un d’aquests cartells és dubtós. No se sap ben bé si assenyala cap a la dreta o recte. La meva dona continua recte pel camí, mentre que jo giró a ponent i m’enfilo fins a una cresta rocallosa.
Grimpant amb alguns punts aeris, arribo fins al peu del tram final de l’ascensió, on ja m’espera la meva dona. Ella ha pujat pel camí normal, que també té una cadena per superar el punt més compromès.
El tram final té alguna fàcil grimpadeta, o més aviat algun punt puntual on cal ajudar-se de les mans, amb corriol senyalitzat fins al cim (1862 m).
Aquí es repeteix la presència de les formigues alades, encara més nombroses i empipadores fins al punt de fer-se molt desagradables. Comencen a caure gotes, se senten trons llunyans, i baixem aviat.
Després de parar a fer un mos, al peu mateix del cim, retornem al Coll, d’on surt una pista que baixa cap a l’Est.
Fites de pedra assenyalen els punts en què és possible anar tallant la pista, que en baixar molt suaument, és fa massa llarga.
Quan som aproximadament a 1550 metres el corriol surt a una confluència de pistes. A la dreta passa la que hem estat seguint i a l’esquerra en neix una que és la que seguirem.
Quan la pista s’acaba comencen dos corriols, seguirem el de l’esquerra que en una curta pujada ens porta fins al mas de Les Planes, des d’on ja només ens cal desfer el camí que em fet al matí fins arribar al Santuari i al cotxe, una hora i quart després d’haver sortit del Cogulló d’Estela.
En total hem trigat set hores en fer tot el circuit, incloses parades per esmorzar, dinar i fer moltes fotos, per la qual cosa caldria descomptar una hora per saber el temps efectiu de caminada.
En definitiva una excursió molt recomenable, tant per les vistes i el tipus de muntanya, com per la natura que ens ha envoltat en tot moment. Tot i ser a mitjans d'agost, hem trobat flors de tres o quatre espècies que no havíem vist mai, com ara la Catananche caerulea, Salvia pratense i la Saxifraga longifolia, i ens ha sorpès la gran quantitat de papallones que hi volaven: lisandres, erebies, colias, melanargies, pyrgus, etc i una espècie força escassa i especialment atractiva: la Zygaena hilaris.


TRADUCCIÓN:
Entre la lluvia y las hormigas la estancia en la cima del Roc d’Auró es más corta de lo que habría merecido el panorama.
Pasada la cadena, ahora en dirección descendente, a la izquierda encontramos una señal azul y verde que nos indica por dónde hay que bajar para ir a buscar el collado que separa l’Auró de l’Estela.
De nuevo la bajada es pesada, mucho más dificultosa que la subida. Sin embargo, aquí hay árboles y algunas rocas que lo hacen más fácil que en la bajada desde la Torreta. Encontramos hitos y algunas señales de pintura, pero acabamos perdiendo los mismos y guiándonos por la lógica llegamos a la fuente de Estela que no mana.
Detrás de una valla de alambre, en el Coll d’Estela, hay vacas pastando. No hay que pasar la valla, siguiendo en dirección sur, iremos subiendo hasta encontrar un sendero con manchas azules. También hay algunos carteles indicadores que señalan la dirección del Cogulló de Estela. Uno de estos carteles es dudoso. No se sabe muy bien si señala hacia la derecha o recto.
Mi mujer sigue recto por el camino, mientras que yo giró a poniente y trepo hasta una cresta rocosa. Trepando con algunos puntos aéreos, llego hasta el pie del tramo final de la ascensión, donde ya me espera mi mujer. Ella subió por el camino normal, que también tiene una cadena para superar el punto más comprometido.
El tramo final tiene alguna fácil trepada, o más bien algún punto puntual donde hay ayudarse de las manos, con sendero señalizado hasta la cima (1862 m).
Aquí se repite la presencia de las hormigas aladas, más numerosas y molestas hasta el punto de hacerse muy desagradables. Empiezan a caer gotas, se sienten truenos lejanos, y bajamos pronto.
Después de parar a comer algo, al pie mismo de la cima, volvemos al Coll, de donde sale una pista que baja hacia el Este. Hitos de piedra señalan los puntos en los que es posible ir cortando la pista, que al bajar muy suavemente, se hace demasiado larga.
Cuando esdtamos aproximadamente a 1550 metros, el sendero sale a una confluencia de pistas. A la derecha pasa la que hemos estado siguiendo y a la izquierda nace una que es la que seguiremos.
Cuando la pista se acaba comienzan dos senderos, seguiremos el de la izquierda que en una corta subida nos lleva hasta el Mas de Les Planes, desde donde ya sólo nos falta desandar el camino que hemos hecho por la mañana hasta llegar al Santuario y el coche, una hora y cuarto después de haber salido del Cogulló de Estela.
En total hemos tardado siete horas en hacer todo el circuito, incluidas paradas para desayunar, comer y hacer muchas fotos, por lo que habría que descontar una hora para saber el tiempo efectivo de caminata.
En definitiva una excursión muy recomendable, tanto por las vistas y el tipo de montaña, como por la naturaleza que nos ha rodeado en todo momento. Pese a estar a mediados de agosto, hemos encontrado flores de tres o cuatro especies que no habíamos visto nunca, como la Catananche caerulea, la Salvia pratense y la Saxifraga longifolia y nos ha sorprendido la gran cantidad de mariposas que volaban: lisandras, erebias, colias, melanargias, pyrgus, etc y una especie muy escasa y especialmente atractiva: la Zygaena hilaris.


La cresta vista des del cim

Una corona de rei (Saxifraga lingifolia) florida

Catananche caerulea

Aquilegia viscosa

Salvia pratense

Zygaena hilaris

Más información de Cogulló d´Estela  
Preguntar en el Foro   Enviar a un amigo