1546 montañeros on-line

(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"



¿Olvidaste la contraseña?


¿Todavía no eres usuario?
Darme de alta

Librería

Els camins de l'Alba. Ripollès Els camins de l'Alba. Ripollès
Guías
Montserrat Massó, Francesc Boada
11,00 €

Itineraris a peu pel Ripollès. Itineraris a peu pel Ripollès.
Guías
Josep M. Colomer i Fossas - Mercè Colomer i Ruiz
12,00 €

Núria - Puigmal - Cambradase. Guia d'excursions i travessies Núria - Puigmal - Cambradase. Guia d'excursions i travessies
Guías
Josep Nuet i Badia
12,60 €

La Vall de Ribes. Una visió geogràfica La Vall de Ribes. Una visió geogràfica
Narrativa
Jordi Sacasas i Lluís
10,00 €

Passejant pel Ripollès (segona edició) Passejant pel Ripollès (segona edició)
Guías
Josep M. Colomer Fossas
12,90 €

Nuria Nuria
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia i Quera
12,35 €

Escalades al Ripollès Escalades al Ripollès
Guía de escalada
Luis Alfonso i Xavi Buxó i diverses colaboracions
24,00 €

Nuria Nuria
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia Quera
12,35 €

Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €

La vall de Ribes a peu de poble en poble La vall de Ribes a peu de poble en poble
Guías
Nuet i Badia , Josep
18,00 €

Suscribirse al canal contenidos Ascensión a el Gra de Fajol de Dalt (2708 m) por jviader -- 10/12/2011
Vía: (Coll de la Marrana) --
(314 visitas)
  • Hora de salida: 10
  • Hora de llegada: 17
  • Meteorología: Sol
  • Dificultad: Muy facil
  • Días: 1
  • Tipo: Ascensión
  • Gps: Sin fichero GPS
  • Ver panorámicas
Cargando...
Loading


Gra de Fajol de Dalt  (2708 metros)

<

Començant a pujar cap al refugi

Cal posar-se els grampons

Cap amunt!
A principis de maig vaig intentar pujar al Gra de Fajol amb la Pili, la meva dona. Vaig preguntar-li a un company meteoròleg per les previsions i em va assegurar que l’únic punt de Catalunya on es preveien pluges era al delta de l’Ebre...
L’endemà, però, només deixar el cotxe i començar a pujar cap al refugi d’Ull de Ter, va començar a nevar amb unes certes ganes, enmig d’una ventolera considerable.
Era la primera vegada que ella es posava els grampons i en aquestes condicions no vam arribar ni al Coll de la Marrana, uns metres abans d’assolir-lo la gent que baixava ens va aconsellar fer mitja volta perquè el vent “tirava per terra”.
Quedava pendent, doncs, una ascensió “amb neu” al Gra de Fajol i aquest desembre, després de l’entrenament al Pic de la Fontlletera, on vaig comprovar que això de la neu i els grampons a la Pili començava a fer-li patxoca, ho vam tornar a intentar.
Aquest cop el dia ens va acompanyar. Un cel radiant, tot el camí amb neu prou dura, i cap contratemps.
Vam deixar el cotxe al pàrking (2.015 m) de la curva d’on surt el camí cap al refugi, ple a vessar degut a la massiva afluència d’esquiadors de muntanya, raqueteros i alpinistes, atrets per l’única situació favorable a les seves respectives activitats a tota la xarxa d’estacions catalanes. I des d’allà, encara amb poca neu, vam pujar fins al refugi (2.235 m), on ja ens va caldre posar-nos els grampons.
Després de travessar la pista, vigilant que no baixés cap esquiador, vam girar a la dreta i cap amunt, seguint el camí lògic que porta al Coll de la Marrana (2.529 m).
En aquesta ocasió no hi havia cornises que vigilar. Arribats a dalt del coll i després de menjar alguna cosa, vam començar l’ascensió del Gra de Fajol, que no tenia una traça clara i definida, sinó un batibull de petges i traces entrecreuades. Es tractava d’anar seguint la més convenient en cada moment, fins arribar a la carena.
Aquí el camí es fa gairebé planer i la vista resulta extraordinària. Cap al sud tenim el Pasteira, el Pic de la Fontlletera i el Balandrau, i al Nord el Bastiments.
Acabem de fer els últims metres fins arribar al cim (2.708 m) i després d’admirar el paisatge i fer unes quantes fotografies, desfem el camí.


TRADUCCIÓN.
A principios de mayo intenté subir al Gra de Fajol con Pili, mi mujer. Le pregunté a un compañero meteorólogo por las previsiones y me aseguró que el único punto de Catalunya donde se preveían lluvias era al delta del Ebro...
El día siguiente, pero, sólo dejar el coche y empezar a subir hacia el refugio de Ull de Ter, empezó a nevar con unas ciertas ganas, en medio de una ventolera considerable.
Era la primera vez que ella se ponía los crampones y en estas condiciones no llegamos ni al Coll de la Marrana, unos metros antes de lograrlo la gente que bajaba nos aconsejó hacer media vuelta porque el viento “echaba por tierra”.
Quedaba pendiente, pues, una ascensión “con nieve” al Gra de Fajol y este diciembre, después del entrenamiento en el Pic de la Fontlletera, donde comprobé que esto de la nieve y los crampones a Pili empezaba a hacerle gracia, lo volvimos a intentar.
En esta ocasión el día nos acompañó. Un cielo radiante, todo el camino con nieve bastante dura, y ningún contratiempo.
Dejamos el coche al párking (2.015 m) de la curva de donde sale el camino hacia el refugio, lleno a rebosar debido a la masiva afluencia de esquiadores de montaña, raqueteros y alpinistas, atraídos por la única situación favorable a sus respectivas actividades en toda la red de estaciones catalanas. Y desde allá, todavía con poca nieve, subimos hasta el refugio (2.235 m), donde ya nos hizo falta ponernos los crampones.
Después de atravesar la pista, vigilando que no bajara ningún esquiador, giramos a la derecha y hacia arriba, siguiendo el camino lógico que sube al Coll de la Marrana (2.529).
En esta ocasión no había cornisas que vigilar. Llegados arriba del cuello y después de comer algo, empezamos la ascensión del Gra de Fajol, que no tenía una traza clara y definida, sino un desmadre de pisadas y trazas entrecruzadas. Se trataba de ir siguiendo la más conveniente en cada momento, hasta llegar a la carena.
Aquí el camino se hace casi llano y la vista resulta extraordinaria. Hacia el sur tenemos el Pasteira, el Pic de la Fontlletera y el Balandrau, y al Norte el Bastimentos.
Acabamos de hacer los últimos metros hasta llegar a la cumbre (2.708 m) y después de admirar el paisaje y hacer unas cuántas fotografías, deshicimos el camino.

El Canigó des del Coll de la Marrana

Arribant al Coll de la Marrana

A la carena cimera

Ja falta poc...

Hem fet el cim

Más información de Gra de Fajol de Dalt  
Preguntar en el Foro   Enviar a un amigo