(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"
|
Librería
Catllaràs-La Quar
Guías
David Aloy - Maria Mercè Lleonart
10,00 €
El Massís del Canigó ?Carançà-Menter-Costabona. Excursions amb esquís
Guías
Manel Broch i Guimerà - Francesc Xavier Gregori i Pons
12,00 €
Ascensions al massís del Canigó
Guías
Ramon Ribera-Mariné
12,00 €
Del Lluçanès a la Cerdanya. Resseguint camins ramaders
Guías
Ignasi Forcada - Josep Sànchez -Lia Soler
12,50 €
Descobrint la meteorologia
Guías
Jordi Sacasas i Lluís
9,20 €
Caminant a Montserrat, I. El Massís
Mapa + Guía
Ramon Ribera-Mariné
12,00 €
El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades
Guías
Josep Maria Llorach
19,80 €
Els camins de l'Alba. Collserola
Guías
Joan Portell Rifà
11,00 €
El massís de Sant Llorenç del Munt. 12 itineraris pels camins perduts
Guías
Manel Cajide i Plaza
13,00 €
Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat
Vías ferratas
Lidia ILL i Ivan Fwenandez
24,00 €
- Hora de salida: 11
- Hora de llegada: 13
- Meteorología: Sol
- Dificultad: Muy facil
- Días: 1
- Tipo: Ascensión
- Gps: Sin fichero GPS
- Ver panorámicas
La Mola (1107 metros)
La primera vegada que vaig pujar a una muntanya sense cap altra excusa que la voluntat de fer cim va ser fa poc més de tres anys, a la Mola de Sant Llorenç.
Durant anys, cada cop que enfilavem l'autopista de Sabadell i veiem la massa muntanyosa de la Mola, la meva dona i jo deiem: "algun dia hi hauriem de pujar...".
Fins que finalment l'11 de novembre del 2007, ens vam decidir...
Vam deixar el cotxe a l'urbanització Can Marcet i vam tirar pel dret fins a trobar el camí que porta fins a Can Pobla. Un cop allà, vam preguntar quin era la millor ruta i ens van dir que el més fàcil era "el camí dels monjos", i vam començar a pujar-hi.
Un cop a dalt, vam tenir la sort de poder dinar al restaurant. Vam veure el monestir, les ases que pugen el menjar, i les vistes sobre el Vallès. I vam començar a pensar que això de pujar muntanyes potser no estava tan malament...
Quinze dies més tard, però, a la meva dona la van operar del cor i de poc, de molt poc que s'hi queda. Mentre era a la UCI, gairebé resignada al que creia inevitable, jo li deia... "tornaràs a pujar a la Mola", com una mena de promesa que calia complir.
Dos mesos més tard, sortia de l'hospital i el 26 d'abril de 2008, tornàvem a pujar a la Mola.
Des d'aquell dia fins avui, no hem parat de pujar muntanyes...
TRADUCCIÓN:
La primera vez que subí a una montaña sin ninguna otra excusa que la voluntad de hacer cumbre fue hace poco más de tres años, en la Mola de Sant Llorenç.
Durante años, cada vez que íbamos la autopista de Sabadell y veíamos la masa montañosa de la Mola, mi mujer y yo decíamos: "algún día deberíamos subir ..."
Hasta que finalmente el 11 de noviembre de 2007, nos decidimos ... Dejamos el coche en la urbanización Can Marcet y tiramos por el derecho hasta encontrar el camino que lleva hasta Can Pobla. Una vez allí, preguntamos cuál era la mejor ruta y nos dijeron que lo más fácil era "el camino de los monjes", y empezamos a subir.
Una vez arriba, tuvimos la suerte de poder comer en el restaurante. Vimos el monasterio, las asnos que suben la comida, y las vistas sobre el Vallès. Y empezamos a pensar que esto de subir montañas quizás no estaba tan mal ...
Quince días más tarde, operaron a mi mujer del corazón y de poco, de muy poco que se queda. Mientras estaba en la UCI, casi resignada a lo que creía inevitable, yo le decía ... "Volverás a subir a la Mola", como una especie de promesa que había que cumplir.
Dos meses más tarde, salía del hospital y el 26 de abril de 2008, volvíamos a subir a la Mola.
Desde aquel día hasta hoy, no hemos parado de subir montañas ...

