Pic Salado  (2512 metros)
Comentari: Un cim poc alt, un cim desconegut, un cim poc visitat, de fet pot ser fa anys que ningú ha pujat, aquesta vall de Riqüerna i circ que agafa el Pic Gran de Pessó, Pic de les Mussoles, Cap de Reguera, Pic de Morrano, Pic Salado i uns quants més, están oblidats perquè no tenen un nom conegut, no estan en una vall coneguda, encara que Aigües Tortes fa de frontera, i a més passa un GR que de Boi fins Colomina et.., nomes te una contradicció del seu aïllament, queda lluny i baix de l’ultima població i no te cap refugi a prop. Capdella es la base i per arribar aquest cim es te de salva un desnivell de mil cinquanta metres tot i que es el més baixet de tots el cims d’aquesta vall i a més una distancia considerable, però en contra te un recorregut molt bonic i variat.

Comença l’excursió pel mig del poble, pujant per uns carrers costeruts, desprès un camí molt fresat, -de fet es l’antic camí de Boi a Capdella, passa sota l’ombra de un bosc de fades, camines per l’ombra molts minuts, el camí resta empedrat per facilitar el pas de les besties quant puja molt, quant surts del bosc, un prats acompanyen el teu caminar, la vall s’obra molt i comences a veure el cim Grand de Pessó, el riu el queda lluny, però el sents, et fa companyia, desprès d’una hora llarga arribar a la cascada i el pont que et deixa creuar el riu que passa suament sota els teus peus, pots agafar aigua, refrescar-te, de fet a partir d’ara trobaràs aigua molt sovint.

Ara de cop guanyes alçada i pots triar tres rutes diferents, a l’esquerra pots anar cap Boi, a la dreta cap a Colomina i la segona part d’aquesta vall deserta, endavant o sigui pel mig tot recte a munt, anem nosaltres cap el Barranc i estany de Franci, el camí es per a estones, la poca gent que hi ve no es suficient per seu manteniment, però sempre es amunt en tendència d’anar per l’esquerra, tots just abans d’arribar-hi a l’estany de Franci nosaltres comencem a girar a la nostra dreta guanyen alçada suaument per anar a buscar l’estany de Travessant, aquí miren les possibilitats de pujar per un lloc o per un altre. Veien que podem fer-ho per la dreta, la carena ens deixarà aviat dalt del cim. Dues pedres ens diu que si, que algú ha estat, però el terra sembla verge, no es veu castigat per les soles de les botes dels excursionistes, el paisatge es immens al nostre voltant. Un esmorzar i mitja hora d’estada al cim es el premi del nostre esforç i això no molestar el regne de la soledat del cim. Pel sentit contrari baixen els pocs metres fins al coll proper, intuint un petit corriol, aconseguint arribar sense problemes a la sortida de l’estany Salado, un camí de mules ens acosta a l’estany Tapat, però com fa tant temps que ni hi passa cap, la natura s’encarrega d’engolir el camí i tornar la part natural del lloc. Trobant el GR de nou, voreja l’estany Tapat i torna a sortir cap a la vall de Riqüerna, aviat per alçada i nosaltres ens troben de nou a la cruïlla de les tres opcions del mati, ja nomes ens queda fer els quatre quilometres que falten per arribar a Capdella i en poc més de sis hores en fet una excursió per emmarcar al nostre àlbum de records.

Participants: Ramón de Castelló i Toni