(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"
|
Librería
Certascan. excursions, ascensions, travesses.
Guías
Alejandro Gamarro
15,45 €
Certascan. excursiones - ascensiones - travesías.
Guías
Alejandro Gamarra
15,45 €
Pica d'Estats
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Núria Garcia Quera
12,35 €
Maravelles geològiques del Pallars Sobirà
Guías
Lluís Ardèvol
20,00 €
A peu pel Pallars Sobirà
Guías
Josep Lluis Piqué Subirana, Xavier Català Ticó, Jordi Tutusaus Graus
20,00 €
Pica d'Estats - Mont Roig - Vall Ferrera - Vall de Cardós
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €
Els camins de l'Alba. Alt Pirineu. Parc Natural
Guías
Núria Garcia i Quera
11,00 €
Mont Roig . Certascan, Broate . Sotllo. (Vall de Cardós)
Guías
Agustí Jolis, M. Antonia Simó,Josep de Tera
12,00 €
Mont Roig . Certascan (Vall de Cardós). Excursions amb esquís
Guías
Manel Broch i Guimerá, Eduard Martín i Vergara
12,00 €
Pica d'Estats
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia Quera
12,35 €
- Hora de salida: 6
- Hora de llegada: 18
- Meteorología: Sol
- Dificultad: Bastante facil
- Días: 1
- Tipo: Ascensión
- Gps: Sin fichero GPS
- Ver panorámicas
Pico de Sotllo (3072 metros)
Ascensió a la Pica d’Estats i altres cims propers amb la colla de la feina (Toni, Esteve, Eduard, Sergi, Pol, Jordi, Natàlia, Eva i jo mateix) la víspera de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, que tradicionalment és el dia en què molts catalans de banda i banda del Pirineu pugen aquest cim, el més alt del territori.
Atès que el refugi de Vallferrera (1905 m) està molt aprop de l’aparcament (1820 m), al final de la pista que puja des d'Àreo, molts excursionistes opten per dividir el trajecte en dues jornades i anar a fer nit a la vora d’algun dels dos estanys que hi ha de camí.
Nosaltres, però, i malgrat les advertències dels qui ens desaconsellaven fer-ho en una jornada, ens quedem a dormir al refugi la nit de divendres.
Comencem l’ascensió quan encara és de nit. Amb els frontals encesos comencem a pujar a molt bon ritme. Al grup hi ha un parell de “corredors de muntanya” que ens fan suar l’esmorzar, fins que el Toni, el nostre “líder-guia”, amb molt bon seny es posa al davant i abaixa la velocitat.
Quan arriben al final del primer desnivell, uns dos-cents metres per sobre del refugi, el camí es torna més planer, gira a l’esquerra i va a buscar la vall per on hem d’anar ascendint fins al coll de Sotllo.
Aviat es fa de dia, però les muntanyes que ens envolten fan que caminem a l’ombra durant tot el recorregut inicial. Anem passant per paisatges d’una gran bellesa, amb salts d’aigua, basses i el primer llac, l’Estany de Sotllo (2392 m). Al cap de dues hores i mitja d'haver sortit del refugi, arriben al segon llac, l’Estany d’Estats (2460 m). Davant nostre se’ns fa evident la tartera que puja fins al coll. Són més de quatre-cents metres de desnivell i hem sentit a parlar barbaritats sobre la seva pretesa duresa.
Potser per aquestes advertències reiterades l’ascensió per la tartera se’ns fa més còmode que no pas pensavem. De fet hi ha camí durant tota l’extensió, la qual cosa ho fa especialment fàcil ja que no cal anar saltant de pedra en pedra, buscant fites que et guiïn com en altres llocs.
Una hora més tard, arribem al Coll de Sotllo (2893 m). Hi fa força vent. Mengem una mica, ens hidratem i comencem la pujada cap al Pic de Sotllo, que queda a la nostra esquerra, pensant que si ho deixem per al final potser estarem massa cansats i acabarem per no fer-lo. A la dreta tenim les moles impressionants del Verdaguer i la Pica, que vistes des d’aquí imposen respecte.
Veiem un grup que puja per l’aresta cap al Verdaguer i ens sembla molt complicat. El Toni, però, ens diu que no ho és gens, de complicat, tot i que té els seus dubtes sobre si els que hi pugen ho fan pel lloc adeqüat o s’estan liant...
Nosaltres tirem cap al Sotllo. Molt aprop del coll hi ha una congesta de neu gelada que ens cal evitar. Ho fem sense problemes passant per damunt i de seguida retrobem el camí fitat que s’enfila cap al cim.
De tant en tant cal ajudar-se amb les mans i fins i tot grimpar en alguns punts, però sense complicacions ni passos aeris. Arribem al cim en poc més de mitja hora des del coll. Som a 3073 m i acabem de fer el nostre primer tres-mil del dia.
TRADUCCIÓN:
Ascensión a la Pica d'Estats y otras cimas cercanas con el grupo de trabajo (Toni, Esteve, Eduard, Sergi, Pol, Jordi, Natàlia, Eva y yo mismo) la víspera del 11 de Septiembre, Diada Nacional de Catalunyaa , que tradicionalmente es el día en que muchos catalanes de ambos lados del Pirineo suben esta cumbre, la más alto del territorio.
Dado que el refugio de Vallferrera (1905 m) está muy cerca del aparcamiento (1820 m), al final de la pista que sube desde Areo, muchos excursionistas optan por dividir el trayecto en dos jornadas e ir a hacer noche en el borde de alguno de los dos lagos que hay de camino. Nosotros, sin embargo, y a pesar de las advertencias de quienes nos desaconsejaban hacerlo en una jornada, nos quedamos a dormir en el refugio la noche del viernes.
Empezamos la ascensión cuando aún es de noche. Con los frontales encendidos empezamos a subir a muy buen ritmo. En el grupo hay un par de "corredores de montaña" que nos hacen sudar el desayuno, hasta que Toni, nuestro "líder-guía", con muy buen juicio se pone delante y baja la velocidad.
Cuando llegamos al final del primer desnivel, unos doscientos metros por encima del refugio, el camino se vuelve más llano, gira a la izquierda y va a buscar el valle por donde hemos de ir ascendiendo hasta el collado de Sotllo.
Pronto se hace de día, pero las montañas que nos rodean hacen que caminamos a la sombra durante todo el recorrido inicial. Vamos pasando por paisajes de gran belleza, con saltos de agua, balsas y el primer lago, l'Estany de Sotllo (2392 m). Al cabo de dos horas y media de haber salido del refugio, llegamos al segundo lago, l'Estany d'Estats (2460 m). Ante nosotros se nos hace evidente la tartera que sube hasta el cuello. Son más de cuatrocientos metros de desnivel y hemos oído hablar barbaridades sobre su pretendida dureza.
Quizás por estas advertencias reiteradas la ascensión por la tartera nos hace más cómoda que no pensábamos. De hecho hay camino durante toda la extensión, lo que lo hace especialmente fácil ya que no hace falta ir saltando de piedra en piedra, buscando hitos que te guíen como en otros lugares.
Una hora más tarde, llegamos al Coll de Sotllo (2893 m). Hace bastante viento. Comemos algo, nos hidratamos y empezamos la subida hacia el Pico de Sotllo, que queda a nuestra izquierda, pensando que si lo dejamos para el final quizás estaremos demasiado cansados y acabaremos por no subirlo.
A la derecha tenemos las massas impresionantes del Verdaguer y la Pica, que vistas desde aquí imponen respeto. Vemos un grupo que sube por la arista hacia el Verdaguer y nos parece muy complicado. Toni, sin embargo, nos reitera que no lo es, aunque tiene sus dudas sobre si los que suben lo hacen por el lugar adecuado o se están liando...
Nosotros tiramos hacia el Sotllo. Muy cerca del cuello hay un ventisquero de nieve helada que queremos evitar. Lo hacemos sin problemas pasando por encima y enseguida encontramos el camino acotado que sube hacia la cima.
De vez en cuando hay que ayudarse con las manos e incluso trepar en algunos puntos, pero sin complicaciones ni pasos aéreos. Llegamos a la cima en poco más de media hora desde el cuello. Estamos en 3073 m y acabamos de hacer nuestro primer tres mil del día.

