(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"
|
Librería
Els camins de l'Alba. Ripollès
Guías
Montserrat Massó, Francesc Boada
11,00 €
Itineraris a peu pel Ripollès.
Guías
Josep M. Colomer i Fossas - Mercè Colomer i Ruiz
12,00 €
Núria - Puigmal - Cambradase. Guia d'excursions i travessies
Guías
Josep Nuet i Badia
12,60 €
La Vall de Ribes. Una visió geogràfica
Narrativa
Jordi Sacasas i Lluís
10,00 €
Passejant pel Ripollès (segona edició)
Guías
Josep M. Colomer Fossas
12,90 €
Nuria
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia i Quera
12,35 €
Escalades al Ripollès
Guía de escalada
Luis Alfonso i Xavi Buxó i diverses colaboracions
24,00 €
Nuria
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia Quera
12,35 €
Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €
La vall de Ribes a peu de poble en poble
Guías
Nuet i Badia , Josep
18,00 €
- Hora de salida: 10
- Hora de llegada: 15
- Meteorología: Sol
- Dificultad: Muy facil
- Días: 1
- Tipo: Ascensión
- Gps: Sin fichero GPS
- Sin panorámicas
Puig de Fontlletera (2575 metros)
Segona excursió en la mateixa setmana a la serra de Catllars. De fet la primera part de l'itinerari és idèntica a la de l'ascensió de dimarts passat al Balandrau, és a dir: Deixem el cotxe a la pista que surt de Tregurà de Dalt, a l'altura del Collet de la Gralla (1.950 m), i continuem per una pista tancada al trànsit que s'enfila en direcció al Coll de Tres Pics.
Passem per la bassa més o menys glaçada que hi ha al peu del Castell dels Moros i continuem fins a la Collada de Font Lletera (2.127 m). Allà. encara sense ni gota de neu, girem a la dreta en un punt indicat per una gran fita i ens enfilem en busca de la carena que baixa del Puig de la Font Lletera, l'anomenada Serra dels Moros.
A partir de la cota 2.200 comencem a trobar clapes de neu que es van fent més extenses a mesura que pugem. Durant força estona, però, encara és possible esquivar-les i pujar per terrenys herbosos.
Nosaltres, però, decidim posar-nos els grampons i enlloc d'evitar la neu l'anem a buscar sempre que ens és possible per fer més atractiva l'ascensió.
Quan queden menys de cent metres per al cim, comencem a trobar una traça més profunda, gairebé esglaons a la neu dura, que fan còmode l'ascensió per un terreny a cops força empinat.
Arribem al cim (2.575 m) i trobem a més d'una vista excepcional, un tou de neu gairebé verge, que el fa especialment bonic. Al davant, en direcció Oest, tenim el refugi i la vall de Coma de Vaca. Al nord, del Bastiments al Costabona i també, més al fons, tot el massís del Canigó que des d'aquí és perfectament visible, a diferència del que es veia des del Balandrau. Aquest queda cap al Sud, realment molt prop, separat pel Coll dels Tres Pics.
Estem una bona estona caminant pel cim, fent fotos i contemplant el paisatge i iniciem el retorn pel mateix camí que hem pujat. Hauria estat possible també baixar cap al Coll dels Tres Pics i anar a buscar la pista, però ens ha més patxoca fer-ho per la Serra dels Moros.
Com que hem parat a esmorzar de pujada i ha dinar de baixada, en total triguem unes quatre hores i tres quarts a tornar al cotxe, però és evident que aquest recorregut es pot fer en molt menys temps.
TRADUCCIÓN:
Segunda excursión en la misma semana a la sierra de Catllars. De hecho la primera parte del itinerario es idéntica a la de la ascensión del martes pasado al Balandrau, es decir: Dejamos el coche a la pista que sale de Tregurà de Dalt, a la altura del Collet de la Gralla (1.950 m), y continuamos por una pista cerrada al tránsito que trepa en dirección al Coll de Tres Pics.
Pasamos por la balsa más o menos helada que hay al pie del Castell dels Moros y continuamos hasta la Collada de Font Lletera (2.127 m). Allá. todavía sin ni gota de nieve, giramos a la derecha en un punto indicado por un gran hito y vamos en busca de la carena que baja del Puig de la Font Lletera, la llamada Serra dels Moros.
A partir de la cota 2.200 empezamos a encontrar manchas de nieve que se van haciendo más extensas a medida que subimos. Durante bastante rato, pero, todavía es posible esquivarlas y subir por terrenos herbosos.
Nosotros, pero, decidimos ponernos los crampones y en lugar de evitar la nieve la vamos a buscar siempre que nos es posible para hacer más atractiva la ascensión.
Cuando quedan menos de cien metros para la cumbre, empezamos a encontrar una traza más profunda, casi peldaños en la nieve dura, que hacen comoda la ascensión por un terreno a vaces bastante empinado.
Llegamos a la cumbre (2.575 m) y encontramos además de una vista excepcional, un blando de nieve casi virgen, que lo hace especialmente bonito. Delante, en dirección Oeste, tenemos el refugio y el valle de Coma de Vaca. Al norte, del Bastiments al Costabona y también, más al fondo, todo el macizo del Canigó que desde aquí es perfectamente visible, a diferencia de lo que se veía desde el Balandrau. Este queda hacia el Sur, realmente muy cerca, separado por el Coll dels Tres Pics.
Estamos un buen rato andando por la cumbre, haciendo fotos y contemplando el paisaje e iniciamos el regreso por el mismo camino que hemos subido. Habría sido posible también bajar hacia el Coll dels Tres Pics e ir a buscar la pista, pero nos apetece más hacerlo por la Sierra de los Moros.
Cómo que hemos parado a desayunarr de subida y ha comer de bajada, en total tardamos unas cuatro horas y tres cuartos a volver al coche, pero es evidente que este recorrido se puede hacer en mucho menos tiempo.

