(9.902 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"
|
Librería
Els camins de l'Alba. Ripollès
Guías
Montserrat Massó, Francesc Boada
11,00 €
Itineraris a peu pel Ripollès.
Guías
Josep M. Colomer i Fossas - Mercè Colomer i Ruiz
12,00 €
Núria - Puigmal - Cambradase. Guia d'excursions i travessies
Guías
Josep Nuet i Badia
12,60 €
La Vall de Ribes. Una visió geogràfica
Narrativa
Jordi Sacasas i Lluís
10,00 €
Passejant pel Ripollès (segona edició)
Guías
Josep M. Colomer Fossas
12,90 €
Nuria
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia i Quera
12,35 €
Escalades al Ripollès
Guía de escalada
Luis Alfonso i Xavi Buxó i diverses colaboracions
24,00 €
Nuria
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Nuria Garcia Quera
12,35 €
Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €
La vall de Ribes a peu de poble en poble
Guías
Nuet i Badia , Josep
18,00 €
- Hora de salida: 9
- Hora de llegada: 15
- Meteorología: Sol
- Dificultad: Muy facil
- Días: 1
- Tipo: Ascensión
- Gps: Sin fichero GPS
- Ver panorámicas
Puigmal (2911 metros)
Gener ha estat aquest any a Catalunya un mes sense neu. La poca que va caure a finals del 2011 s’ha conservat gelada a partir d’alçades considerables que varien segons la situació de la muntanya, però que en alguns casos estan per damunt dels 2.500 metres.
El Pirineu Oriental, curiosament, ha estat durant setmanes la zona on se n’ha acumulat més, tot i que sovint les fortes ventades han dificultat l’accés a les altes cotes. Per això cada sortida, programada, forçosament, amb una antelació agosarada, ha estat una loteria que sovint ha acabat en canvis d’objectius o, directament, amb una retirada prudent.
Sortosament, però, l’ascensió prevista per al 15 de gener de gener al Puigmal per la vessant nord, ha congregat les millors circumstàncies: neu dura, dia clar, gens de vent, cap entrebanc...
L’ascensió forma part de les tres que hem programat per anar fent cames el grup que tenim previst anar al Nepal a l’abril. En aquesta ocasió ens trobem el Ramon, el Josep, el Pere, el Demetri, el Manel i jo mateix. Fem la ruta d’aproximació en cotxe per Manresa, Túnel del Cadí i la Guingueta d’Ix fins a l’estació de Puigmal. D’allà una pista ens permet arribar fins al pàrking d’Aiguaneix (2.030 m.) on deixem els cotxes.
D’entrada enfilem la continuació de la mateixa pista, que a partir d’aquest punt tancada al trànsit de vehicles fins a situar-nos a la Jaça del Prat de Tossa. El camí és ple de plaques de gel, que anem sortejant sempre que podem, però que sovint no ens queda altre remei que trepitjar amb cura de no relliscar.
Arribats a sota el coll el Josep que és qui ens guia, decideix abandonar la pista i tirar pel dret, pujant entre matolls fins a trobar les canals nevades que ens permetran remuntar fins assolir el coll.
La pujada és molt costeruda. Abans d’iniciar-la ens ha calgut posar-nos els grampons i agafar el piolet que ens ajuda a remuntar i que ens ha de permetre aturar-nos en cas de caiguda.
Arribem al Pas dels Lladres (2.653 m), on descobrim les vistes cap a l’altra vessant, i les carenes que porten cap al Puig de Dòrria d’una banda i el Pic del Segre d’una altra.
D’aquí també veiem per primer cop el Puigmal que sembla a tocar, però que encara és dos-cents cinquanta metres per damunt nostre.
Enfilem en direcció nord-est fins a situar-nos a l’esquerra del nostre objectiu, on hi arribem a les dues hores i mitja d’haver sortit del pàrking.
Se’ns fa fins i tot estrany estar al cim del Puigmal (2910 m.) sense patir les fortes ventades que hi són habituals. Fem unes quantes fotos i reprenem la tornada pel mateix camí. De baixada, però, la zona obaga des del coll fins a la pista, resulta un pèl més delicada, la qual cosa fa que qui s’ha deixat el piolet a casa, passi els seus patiments.
TRADUCCIÓN:
Enero ha sido este año en Catalunya un mes sin nieve. La poca que cayó a finales del 2011 se ha conservado helada a partir de alturas considerables que varían según la situación de la montaña, pero que en algunos casos están por encima de los 2.500 metros.
El Pirineo Oriental, curiosamente, ha sido durando semanas la zona donde se ha acumulado más, a pesar de que a menudo los fuertes vientos han dificultado el acceso a las altas cotas. Por eso cada salida, programada, forzosamente, con una antelación osada, ha sido una lotería que a menudo ha acabado en cambios de objetivos o, directamente, con una retirada prudente.
Afortunadamente la ascensión prevista para el 15 de enero de enero al Puigmal por la vertiente norte, ha congregado las mejores circunstancias: nieve dura, día claro, nada de viento, ninguna traba...
La ascensión forma parte de las tres que hemos programado para ir “haciendo piernas” el grupo que tenemos previsto ir al Nepal en abril. En esta ocasión nos encontramos Ramon, Josep, Pere, Demetri, Manel y yo mismo. Hacemos la ruta de aproximación en coche por Manresa, Túnel del Cadí y la Guingueta d’Ix hasta la estación de Puigmal. De allá una pista nos permite llegar hasta el párking de Aiguaneix (2.030 m.) donde dejamos los coches.
De entrada seguimos la continuación de la misma pista, que a partir de este punto está cerrada al tráfico de vehículos, hasta situarnos en la Jaça del Prat de Tossa. El camino es lleno de placas de hielo, que vamos sorteando siempre que podemos, pero que a menudo no nos queda otro remedio que pisar con cuidado de no resbalar.
Llegados debajo el cuello Josep que es quien nos guía, decide abandonar la pista y tirar por el derecho, subiendo entre matorrales hasta encontrar los canales nevados que nos permitirán remontar hasta lograr el cuello.
La subida es muy empinada. Antes de iniciarla hemos tenido que ponernos los crampones y coger el piolet que nos ayuda a remontar y que nos tiene que permitir pararnos en caso de caída.
Llegamos al Pas dels Lladres (2.653 m), donde descubrimos las vistas hacia la otra vertiente, y las carenas que traen hacia el Puig de Dòrria por un lado y el Pic del Segre de otra.
De aquí también vemos por primera vez el Puigmal que parece a tocar, pero que todavía es doscientos cincuenta metros por encima nuestro.
Tiramos en dirección nordeste hasta situarnos a la izquierda de nuestro objetivo, donde llegamos a las dos horas y media de haber salido del pàrking.
Se nos hace incluso extraño estar a la cumbre del Puigmal (2910 m.) sin sufrir las fuertes rachas de viento que son habituales. Hacemos unas cuántas fotos y retomamos el retorno por el mismo camino. De bajada, pero, la zona sombría desde el cuello hasta la pista, resulta un pelo más delicada, lo cual hace que quién se ha dejado el piolet a casa, pase sus sufrimientos.

