Roca Colom  (2510 metros)
Desnivell de pujada 568 m

Tot i que a la muntanya prefereixo anar-hi acompanyat, millor sol que quedar-se a casa. Per això aquest cop vaig sortir sense companyia camí del Roc Colom.
Vaig arribar al pàrking de Vallter (2.153 m) a les vuit del matí, vaig esmorzar, em vaig posar les botes i vaig enfilar cap al Pla de la Portella, la Portella de Morens i el Camp Magre.
Ben aviat vaig trobar una fina capa de neu totalment verge. No crec que hi hagués gaire més de cinc o deu centímetres. Suficient per donar-li a tot plegat un aspecte preciós.
A més com que en tota l'estona fins arribar al cim no vaig trobar ningú, la sensació de soletat i llibertat va ser total.
Després de passar pel Cim de Roques Blanques (2.456 m) vaig començar la carena cap al Roc Colom (2.504 m). Fet el cim, la tornada va ser molt ràpida. Només em calia seguir les meves petges a la neu. No n'hi havia d'altres!

TRADUCCIÓN:
Aunque a la montaña prefiero ir acompañado, mejor solo que quedarse en casa.
Por eso esta vez salí sin compañía camino del Roc Colom. Llegué al parking de Vallter (2153 m) a las ocho de la mañana, desayuné, me puse las botas y enfilé hacia el Pla de la Portella, la Portella de Morens y el Campo Magro.
Pronto encontré una fina capa de nieve totalmente virgen. No creo que hubiera mucho más de cinco o diez centímetros. Suficiente para darle a todo ello un aspecto precioso. Además como en todo el camino hasta llegar a la cima no encontré a nadie, la sensación de soledad y libertad fue total.
Tras pasar por la Cumbre de Roques Blanques (2456 m) empecé la cresta hacia el Roc Colom (2504 m).
Hecho la cima, la vuelta fue muy rápida. Sólo necesitaba seguir mis huellas en la nieve. No había otras!