557 montañeros on-line

(9,910 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"



¿Olvidaste la contraseña?


¿Todavía no eres usuario?
Darme de alta

Librería

El Berguedà en BTT El Berguedà en BTT
Guías BTT
Miquel Julià Sans i Forés
9,90 €

L'Alt Berguedà en 27 itineraris L'Alt Berguedà en 27 itineraris
Guías
Xavier Losantos, Pere Robert, Raimon Rovira
13,50 €

Excursions escollides pel Prepirineu Excursions escollides pel Prepirineu
Guías
Antoni Cabré Puig
15,00 €

Rasos de Peguera - Serra d'Ensija Rasos de Peguera - Serra d'Ensija
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €

Alt Berguedà. 18 ascensions i  6  travesses Alt Berguedà. 18 ascensions i 6 travesses
Guías
Carles Gel
12,00 €

En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa
Guías BTT
Juan Ramon Segura
12,15 €

Vall de Lord - Port del Comte Vall de Lord - Port del Comte
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €

La Ruta del Caracremada La Ruta del Caracremada
Mapas
Editorial Piolet
9,00 €

La Ruta del Caracremada MAPA DIGITAL La Ruta del Caracremada MAPA DIGITAL
Mapa digital
Editorial Piolet
9,00 €

El Prepirineu a peu.  Gósol - Saldes.  Alt Berguedà El Prepirineu a peu. Gósol - Saldes. Alt Berguedà
Mapas
Editorial Piolet
9,00 €

Suscribirse al canal contenidos Ascensión a el Roca d´Auró (1990 m) por jviader -- 14/08/2011
Vía: (Santuari de Corbera) --
(447 visitas)
  • Hora de salida: 9
  • Hora de llegada: 16
  • Meteorología: Mixto
  • Dificultad: Bastante facil
  • Días: 1
  • Tipo: Ascensión
  • Gps: Sin fichero GPS
  • Sin panorámicas
Cargando...
Loading


Roca d´Auró  (1990 metros)

<

El Roc d'Auró des del Mas de les Planes

Les cingleres cap a on pugen

Vistes des del pla de l'Orri
Desnivell de pujada 710 m (els tres pics)
Tot i conèixer prou bé els cims de la serra del Cadí i en menor mesura també els del Catllaràs, Picancell i Ensija, a la zona dels Rasos de Peguera encara no hi havíem anat. Cada cop que pujàvem per la carretera C16, en arribar a Berga se’ns oferia el panorama d’aquesta magnífica serralada, sorgint per damunt de la població i ens venien ganes d’acostar-nos-hi.
Finalment aquest diumenge ens vam decidir a fer “La Trilogia”, com alguns anomenen la ruta -circular o no- que permet enllaçar la Torreta, la Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela.
Vistos de lluny tant la Roca d’Auró com el seu veí el Cogulló d’Estela, són com petits cervins, de formes elegants, amb cimeres rocalloses i més o menys piramidals. D’aprop, però, i pujant-hi pel costat adequat, tot resulta més fàcil que no pas aparenta.
Després de passar Berga cal agafar la carretera 4241 que a l’esquerra de la Comarcal C16 s’enfila en direcció al Santuari de Queralt i als Rasos de Peguera, i ben aviat la 4242 i la 4243. prenent sempre els trencalls que condueixen cap als Rasos. En arribar al Càmping Font Freda cal prendre la pista asfaltada i molt estreta que amb una entrada en angle de 45 graus, comença a la dreta en direcció a Espinalbet.

PIC DE LA TORRETA, (DE LA TORRETA DE L'ENGINYER O ROCA D'AURÓ) 1989 m.
Arribats al Santuari de Corbera (1.420 m.) deixem el cotxe i enfilem el corriol del PR C-73 que ben senyalitzat amb taques grogues i blanques puja decidit fins a trobar una pista. Quan hi sortim, un senyal ens indica que no hem de continuar pujant cap a la dreta, sinó baixar cap a l’esquerra en direcció a la masia semidestruïda de Cal Déu.
Sempre seguint els senyals del PR girem cap a sud-oest i després cap a l’oest i quan portem una mitja hora de camí, arriben al mas Les Planes.
Girem al nord, passem per la dreta de la casa en estat ruïnós i seguim un corriol a estones poc evident. Passem pel costat esquerra d’un camp abandonat, sempre en direcció nord, i arribem a una altra pista.
Seguint-la cap a la dreta, sense abandonar mai les taques grogues i blanques, al cap d’una hora d’haver sortit del santuari, arribem a la Font de Tagast (1.575 m) que raja una aigua bona i freda, ideal per fer una parada i omplir les cantimplores.
Darrera de la font surt un corriol cap a la dreta que es va enfilant per la cinglera, obert a grandioses panoràmiques, fins arribar al Pla de l’Orri.
En aquest punt perdem la pista que baixa cap al sud-est i, tenint ben present que el cim de la Torreta és en direcció sud, anem pujant pel dret per l’interior d’un bosc, fins que al cap d’uns deu minuts retrobem la pista que ens porta fins al punt culminant (1989 m.).
Hi ha un repetidor i una plataforma rodona amb un punt geodèsic al damunt. Des d’aquí es veuen cingleres, els cims rocallosos de la Roca d’Aurò i del Cogulló d’Estela, i l’extensa vall que des del Berguedà mena el Llobregat fins al mar.
El mapa d’Alpina l’anomena Cim de la Torreta, i també l’hem sentit anomenar “Cim de la Torreta de l’Enginyer”, però al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, apareix com a Roca d’Auró, nom que, com veurem, segons Alpina i altres fons, cal atribuir al cim que farem a continuació...

PIC DE LA ROCA D'AURÓ (O PIC INNOMINAT) 1948 m. (o 1925 m)
Pel costat del punt geodèsic de la Torreta, una senyals verds i blaus porten en direcció oest fins a un corredor entre roques. El lloc és estrany i especial. Sembla tancat per totes bandes. Per baixar-hi hi ha dues possibilitats, o bé per la dreta, passant per sota d’una pedra, o per l’esquerra amb punts d’una certa dificultat. En qualsevol dels dos casos, cal vigilar on posem les mans... tot és ple d’ortigues!
Arribats al fons del corredor el camí gira a l’esquerra, passa entre les roques i retroba la vessant oberta de la muntanya. Aquí comença el punt més dificultós de l’itinerari, ja que el terra està molt desfet, la inclinació és forta i les clapes d’herba relliscosa tampoc no ajuden.
A baix, a escassos trenta metres, es veu un camí obert que porta en direcció est, però per arribar-hi ens cal baixar amb compte de no relliscar, i hi ha qui acaba fent-ho assegut.
Un cop al camí hi trobem pintades de fons vermell amb taques grogues, com una mena de bandera catalana a l’inrevés que ens indiquen la manera d’acostar-se i pujar fins a la Roca d’Auró.
Abans d’arribar al cim (1948 m), una cadena ens facilita una còmoda ascensió de l’únic punt que hauria revestit alguna dificultat.
Un cop a dalt ens trobem amb la sorpresa que tot el cim és ocupat: Hi ha mil·lers de formigues alades que se’ns posen per la roba, els braços i el cap!...
La vista és extraordinària, malgrat que el dia s’està començant a espatllar i es comencen a veure núvols que amenacen pluja.

TRADUCCIÓN:
Desnivel de Subida: 710 m. (Los tres picos)
A pesar de conocer bien las cumbres de la sierra del Cadí y en menor medida también los del Catllaràs, Picancell y Ensija, a la zona de los Rasos de Peguera aún no habíamos ido nunca.
Cada vez que subíamos por la carretera C16, al llegar a Berga nos ofrecía el panorama de esta magnífica cordillera, surgiendo por encima de la población y nos daban ganas de acercarnos a ella.
Finalmente este domingo nos decidimos a hacer "La Trilogía", como algunos llaman la ruta -circular o no- que permite enlazar la Torreta, la Roca d’Auró y el Cogulló d’Estela.
Vistos de lejos tanto la Roca d’Auró como su vecino el Cogulló de Estela, son como pequeños cervinos, de formas elegantes, con cumbres rocosas y más o menos piramidales. De cerca, sin embargo, y subiendo por el lado adecuado, todo resulta más fácil que no aparenta.
Después de pasar Berga hay que tomar la carretera 4241 que a la izquierda de la Comarcal C16 sube en dirección al Santuario de Queralt y los Rasos de Peguera, y muy pronto la 4242 y la 4243. tomando siempre los desvíos que conducen hacia los Rasos. Al llegar al Camping Font Freda hay que tomar la pista asfaltada y muy estrecha que con una entrada en ángulo de 45 grados, comienza a la derecha en dirección a Espinalbet.

PIC DE LA TORRETA, (DE LA TORRETA DE L'ENGINYER O ROCA D'AURÓ) 1989 m.
Llegados al Santuario de Corbera (1.420 m.) dejamos el coche y subimos el sendero del PR C-73 que bien señalizado con manchas amarillas y blancas sube decidido hasta encontrar una pista. Cuando salimos a ella, una señal nos indica que no debemos seguir subiendo hacia la derecha, sino bajar hacia la izquierda en dirección a la masía semidestruida de Cal Déu.
Siempre siguiendo las señales del PR giramos hacia suroeste y después hacia el oeste y cuando llevamos una media hora de camino, llegan al mas Les Planes. Giramos al norte, pasamos por la derecha de la casa en estado ruinoso y seguimos un sendero a ratos poco evidente.
Pasamos por el lado izquierdo de un campo abandonado, siempre en dirección norte, y llegamos a otra pista. Siguiéndola hacia la derecha, sin abandonar nunca las manchas amarillas y blancas, al cabo de una hora de haber salido del santuario, llegamos a la Fuente de Tagast (1575 m) de la que mana un agua buena y fría, ideal para hacer una parada y llenar las cantimploras.
Por detrás de la fuente sale un sendero hacia la derecha que asciende por el risco, abierto a grandiosas panorámicas, hasta llegar al Pla de l'Orri.
En este punto perdemos la pista que baja hacia el sureste y, teniendo bien presente que la cumbre de la Torreta es en dirección sur, vamos subiendo por el derecho por el interior de un bosque, hasta que al cabo de unos diez minutos encontramos la pista que nos lleva hasta el punto culminante (1989 m.).
Hay un repetidor y una plataforma redonda con un punto geodésico encima. Desde aquí se ven acantilados, las cumbres rocosas de la Roca d'Auró y del Cogulló de Estela, la extensa valle que desde el Berguedà lleva el Llobregat hasta el mar.
El mapa de Alpina le llama Cim de la Torreta, y también la hemos oído llamar "Cim de la Torreta de l’enginyer", pero el mapa del Institut Cartogràfic de Catalunya, aparece como Roca d’Auró, nombre que, como veremos, según Alpina y otras fuentes, hay que atribuir a la cima que haremos a continuación ...

PIC DE LA ROCA D'AURÓ (O PIC INNOMINAT) 1948 m. (o 1925 m)
Por el lado del punto geodésico de la Torreta, unas señales verdes y azules nos llevan en dirección oeste hasta un corredor entre rocas. El lugar es extraño y especial. Parece cerrado por todas partes. Para bajar hay dos posibilidades, o bien por la derecha, pasando por debajo de una piedra, o por la izquierda con puntos de una cierta dificultad. En cualquiera de los dos casos, hay que vigilar donde ponemos las manos ... todo está lleno de ortigas!
Llegados al fondo del pasillo el camino gira a la izquierda, pasa entre las rocas y reencuentra la vertiente abierta de la montaña. Aquí empieza el punto más dificultoso del itinerario, ya que el suelo está muy deshecho, la inclinación es fuerte y las manchas de hierba resbaladiza tampoco ayudan.
Abajo, a escasos treinta metros, se ve un camino claro que lleva en dirección este, pero para llegar tenemos que bajar con cuidado de no resbalar, y hay quien acaba haciéndolo sentado.
Una vez en el camino encontramos pintadas de fondo rojo con manchas amarillas, como una especie de bandera catalana al revés, que nos indican la manera de acercarse y subir hasta la Roca d’Auró.
Antes de llegar a la cima (1948 m), una cadena nos facilita una cómoda ascensión del único punto que habría revestido alguna dificultad.
Una vez arriba nos encontramos con la sorpresa de que todo el cima está ocupado: Hay miles de hormigas aladas que se nos ponen por la ropa, los brazos y la cabeza! ... La vista es extraordinaria, aunque el día se está empezando a estropear y se empiezan a ver nubes que amenazan lluvia.

Al cim de La Torreta

Des del cim de la Torreta, amb la Roca d'Auró a l'esquerra i el Cogulló d'Estela a la dreta

El Pla de l'Orri des de la Torreta

Baixant de la Torreta cap a la Roca d'Auró

Al cim de la Roca d'Auró, envoltats de formigues voladores

El Cogulló d'Estela des del cim del Roc d'Auró

Más información de Roca d´Auró  
Preguntar en el Foro   Enviar a un amigo