l´Albarda Castellana  (1177 metros)
Com que el cap de setmana es presentava molt ventós i excessivament fred a les alçades, hem decidit quedar-nos aprop de Barcelona. I què millor que una excursió per Montserrat?
Fins ara hi havia pujat des de l'Est i des de l'Oest, per Monistrol i per Can Massana, respectivament, però no ho havia fet mai des del sud, per Collbató. L'objectiu era arribar a l'Albarda Castellana (1.178 m), que la Pili no havia fet mai.
Hem anat amb cotxe fins al pàrking del restaurant La Vinya Nova (468 m) i des d'allà hem tirat cap al nord per un sender molt evident que s'enfila fins a passar sota la canal Fosca i la canal dels Pollegons.
Fins a la cota 790 no trobem cap altre camí. En aquest punt, però el sender es bifurca. El ramal de la dreta tira cap al Coll dels Pollegons i enllaça amb el camí nou de Sant Joan. Nosaltres agafem el de l'esquerra.
Cent metres més amunt. A la cota 960 deixem un petit corriol que baixa cap al Basal de la Sajolida i que posteriorment remunta fins al Camí dels Francesos. Nosaltres continuem pel sender principal que surt a terreny obert i ens porta per l'anomenat Camí del Pont fins a la carena de la Serra de les Alzines, per un enllacem a 1.032 m, amb el camí nou de Sant Joan.
El seguim en direcció Oest. A diferència del que hem fet fins ara, aquest tram és gairebé planer, fins al punt on hi arriba el Camí dels Francesos.
Queda clar, doncs que qualsevol dels camins que puja des del sud en direcció nord, va a parar en un moment o altre al camí nou de Sant Joan que els talla perpendicularment.
Agafem el desviament cap a l'esquerra amb un cartell que indica la direcció del Bruc, i després d'una breu pujada arribem a un encreuament. Si continuessim recte agafaríem el Camí dels Francesos que baixa cap al Bruc, cap a la dreta aniriem cap a la Miranda de Sant Jeroni, i a l'esquerra, amb una ruta amb taques de color blau, cap a l'Albarda Castellana que és cap a on anem.
El corriol queda tallat per un pas a la roca de dificultat moderada que superem. Aviat arribem a un segon punt on cal tornar a enfilar-se per la roca, sempre seguint les taques blaves. En aquest punt a vegades hi ha una corda que facilita l'ascens. Avui, però, no n'hi ha cap. Deixem la motxilla i els pals i pugem.
Superat aquest pas, el camí fins al cim ja no presenta cap altra dificultat, i al cap de cinc minuts som dalt d'aquest excel·lent mirador de 1.178 m. que constitueix el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.
...Continua en Miranda de Sant Jeroni

TRADUCCIÓN
Cómo que el fin de semana se presentaba muy ventoso y excesivamente frío en las alturas, hemos decidido quedarnos cerca de Barcelona. ¿Y que mejor que una excursión por Montserrat?
Hasta ahora había subido desde el Este y desde el Oeste, por Monistrol y por Can Massana, respectivamente, pero no lo había hecho nunca desde el sur, por Collbató. El objetivo era llegar a la Albarda Castellana (1.178 m), que Pili no había hecho nunca.
Hemos ido en coche hasta el párking del restaurante La Vinya Nova (468 m) y desde allá hemos echado hacia el norte por un sendero muy evidente que trepa hasta pasar bajo la canal Fosca y la Canal dels Pollegons.
Hasta la cota 790 no encontramos ninguno otro camino. En este punto, el sendero se bifurca. El ramal de la derecha tira hacia el Coll dels Pollegons y enlaza con el Camí Nou de Sant Joan. Nosotros cogemos el de la izquierda.
Cien metros más arriba. En la cota 960 dejamos un pequeño sendero que baja hacia el Basal de la Sajolida y que posteriormente remonta hasta el Camí dels Francesos. Nosotros continuamos por el sendero principal que sale a terreno abierto y nos lleva por el llamado Camí del Pont hasta la carena de la Serra de les Alzines, por donde enlazamos a 1.032 m, con el Camí Nou de Sant Joan.
Lo seguimos en dirección Oeste. A diferencia del que hemos hecho hasta ahora, este tramo es casi llano, hasta el punto donde llega el Camí dels Francesos.
Queda claro, pues que cualquiera de los caminos que sube desde el sur en dirección norte, va a parar en un momento u otro al Camí Nou de Sant Joan que los corta perpendicularmente.
Cogemos el desvío hacia la izquierda con un cartel que indica la dirección del Bruc, y después de una breve subida llegamos a un cruce. Si continuásemos recto cogeríamos el Camí dels Francesos que baja hacia el Bruc, hacia la derecha iríamos hacia la Miranda de Sant Jeroni, y a la izquierda, con una ruta con manchas de color azul, hacia la Albarda Castellana que es hacia donde vamos.
El sendero queda cortado por un paso en la roca de dificultad moderada que superamos. Pronto llegamos a un segundo punto donde hay que volver a trepar por la roca, siempre siguiendo las manchas azules. En este punto a veces hay una cuerda que facilita el ascenso. Hoy, pero, no hay ninguna. Dejamos la mochila y los palos y subimos.
Superado este paso, el camino hasta la cumbre ya no presenta ninguna otra dificultad, y al cabo de cinco minutos somos arriba de este excelente mirador de 1.178 m. que constituye el punto más alto de la comarca del Baix Llobregat.
...Continua en Miranda de Sant Jeroni