Montmalús  (2782 metros)
La idea original era pujar al Pic d’Envalira, al Principat d’Andorra, però algunes dificultats d’orientació ens van fer desistir i canviar d’objectiu. De manera que finalment vam acabar pujant al Pic de Montmalús (2.781 m) i al Pic dels Colells (2.748 m).
Arribats al segon pàrking de l’estació d’esquí de Grau Roig (2.105 m), vam agafar la pista que per darrera l’edifici que hi ha a l’est, puja en direcció sud.
Ben aviat la pista es divideix en dues. Ambdós camins ens porten al mateix lloc: l’Estany Primer. La de la dreta, però, és practicable per a vehicles en tot el seu recorregut, mentre que la de l’esquerra –que és la que agafem- s’acaba i es converteix en un corriol que puja pel bosc.
Arribats a l’Estany Primer (2.300 m) trobem els senyals del GR7. Seguint-lo passem el riu i anem guanyant altura fins a l’Estany d’Estremera (2.392 m).
Aquí és on ens fem un embolic amb les indicacions del mapa. Està molt clar el camí que porta cap al Pic de Montmalús, senyalitzat amb un cartell, però no ho està tant el del GR. Que porta fins a la Portella d'Engaït.
Baixem per l’altre costat i arribem a trobar algunes marques aïllades que no se sabem ben bé què ni cap a on indiquen. Ens embosquem i al final retornem a la pista, tornem a pujar a l’Estany d’Estremeres i decidim canviar de plans i agafem el camí senyalitzat cap a Montmalús.
La ruta s’enfila per un camí molt clar i va guanyant alçada, fins arribar a un punt en què es dividei cal agafar el corriol de la dreta –de fet hi ha una taca vermella que ho assenyala- per assolir la Collada de Montmalús (2.707 m).
Aquí ja comencem a veure territori verge, després d’haver tingut a la vista durant tota l’ascensió els accessos i les intal·lacions de l’estació d’esquí, que en aquesta època de l’any embruten el paisatge.
A l’altre costat del coll, ja podem gaudir de la vista sobre l’estany de Montmalús.
El cim és ben aprop, a poc més de setanta metres de desnivell. El camí que hi puja es diversifica molt i cal no passar de llarg el punt en què s’enfila decidídament cap a la plataforma cimera. Tot i això, si ens passem de llarg, la lògica ens porta a corregir l’error i anar guanyant alçada per la vessant herbosa fins guanyar la plana del cim, on una fita amb una pèrtiga assenyala el punt més alt.
Des d’aqui val la pena baixar una mica en direcció oest per tenir una bona visió dels estanys Rodo, del Meligar i de les Fonts, entre d'altres i de la carena que arriba fins al pic de Ribuls i el Pic dels Pessons.

TRADUCCIÓN:
La idea original era subir al Pico de Envalira, en el Principado de Andorra, pero algunas dificultades de orientación nos hicieron desistir y cambiar de objetivo. De modo que finalmente terminamos subiendo al Pico de Montmalús (2.781 m) y el Pico de los Colells (2.748 m).
Llegados al segundo parking de la estación de esquí de Grau Roig (2.105 m), tomamos la pista que por detrás del edificio que hay al este, sube en dirección sur. Pronto la pista se divide en dos. Ambos caminos nos llevan al mismo lugar: el L'Estany Pimer. La de la derecha, sin embargo, es practicable para vehículos en todo su recorrido, mientras que la de la izquierda -que es la que tomamos- se acaba y se convierte en un sendero que sube por el bosque.
Llegados a l'Estany Primer (2.300 m) encontramos las señales del GR7. Siguiéndolo pasamos el río y vamos ganando altura hasta el Estany de Estremera (2.392 m). Aquí es donde nos hacemos un lío con las indicaciones del mapa. Está muy claro el camino que lleva hacia el Pico de Montmalús, señalizado con un cartel, pero no lo está tanto el del GR. Que lleva hasta la Portella de Engaït.
Bajamos por el otro lado y llegamos a encontrar algunas marcas aisladas que no se sabe muy bien qué ni hacia dónde indican. Nos emboscamos y al final regresamos a la pista, volvemos a subir a l'Estany de Estremera y decidimos cambiar de planes y tomamos el camino señalizado hacia Montmalús.
La ruta sube por un camino muy claro y va ganando altura, hasta llegar a un punto en que se dividen. Hay que coger el sendero de la derecha -de hecho hay una mancha roja que lo señala- para alcanzar la Collada de Montmalús (2.707 m).
Aquí ya empezamos a ver territorio virgen, después de haber tenido a la vista durante toda la ascensión los accesos y las instalaciones de la estación de esquí, que en esta época del año ensucian el paisaje.
Al otro lado del cuello, ya podemos disfrutar de la vista sobre el lago de Montmalús. La cima es muy cerca, a poco más de setenta metros de desnivel. El camino que sube se diversifica mucho y no hay que pasar de largo el punto en que sube decidídamente hacia la plataforma de la cumbre. Sin embargo, si nos pasamos de largo, la lógica nos lleva a corregir el error e ir ganando altura por la ladera herbosa hasta ganar la llanura de la cima, donde un hito con una pértiga señala el punto más alto.
Desde aquí vale la pena bajar un poco en dirección oeste para tener una buena visión de los Estanys Rodo, del Meligar y de les Fonts, entre otros y de la cresta que llega hasta el pico de Ríbuls y el Pico de Pessons.