745 montañeros on-line

(9,910 montañeros registrados)
"La primera web con los 215 tresmiles descritos por sus usuarios"



¿Olvidaste la contraseña?


¿Todavía no eres usuario?
Darme de alta

Librería

Andorra. 15 ascensions i 11 escalades hivernals Andorra. 15 ascensions i 11 escalades hivernals
Guías
Carles Gel
11,20 €

Andorra Andorra
Guías
Editorial Alpina
20,00 €

Andorra Andorra
Mapa + Guía
Miguel Angulo, Alfons Brosel Jordà
12,35 €

Andorra Andorra
Mapa + Guía
Miguel Angulo - Alfons Brosel Jordà
12,35 €

Andorra.  Mapa digital Andorra. Mapa digital
Mapa digital
Editorial Alpina
10,00 €

Andorra. Guia de muntanya Andorra. Guia de muntanya
Guías
Manel Figuera - Alfons Brosel
20,50 €

Andorra. Guía montañera Andorra. Guía montañera
Guías
Manel Figuera - Alfons Brosel
20,50 €

Camí de l'Óssa. 8 Rutes per Encamp. Andorra Camí de l'Óssa. 8 Rutes per Encamp. Andorra
Mapas
Editorial Piolet
9,00 €

Andorra Andorra
Mapa + Guía
Editorial Alpina
11,00 €

Andorra GRP. Travesía circular en 7 etapas Andorra GRP. Travesía circular en 7 etapas
Guías
Andorra Turisme
14,00 €

Senderismo Serra de Comillini por Martinetti -- 31/10/2011
Jornada: (Sin especificar) --
(172 visitas)
  • Zonas: Montsent de Pallars,
  • Duración sin descansos: 02:15
  • Meteorología: Sol
  • Dificultad: Muy facil
  • Días: 1
  • Num. Personas: 2
  • Tipo: Senderismo
  • Desnivel de subida: 250 metros
  • Desnivel de bajada: 100 metros
  • Distancia: 3000 metros
  • Agua:
  • Observaciones:
  • Gps: Sin fichero GPS







Serra de Comillini  

Dolmen de la Casa Encantada (Cadolla , Pallars Jussà))

LLegada al collado de la sierra de Comillini
DOLMEN DE LA CASA ENCANTADA 31/10/2011


INTRODUCCIÓN, EL TERRITORIO.


El término esta situado a ambos lados del Flamisell, al suyo curso mediano, donde recibe por la derecha el río Bosia, y hasta el desfiladero de Erinyà, entre el Alta Ribagorça y el Pallars Sobirà, al sector de contacto de la zona geomorfológica dicho de los Nogales y las Sierras Interiores de los Prepirineus. Estas estan formadas, por el sector principal del término por los contrafuertes orientales de la sierra de Santo Gervàs, la sierra de Setcomelles (cerro de la Capcera, 1 685 m) y la sierra de Comillini, separados por el río de Cadolla (afluente al valle de Bellera), a la vertiente de la derecha del Flamisell, y la parte occidental de la sierra de Peracalç (1 453 m) a las vertientes de la izquierda, elevaciones que constituyen los paredes del desfiladero de Erinyà. Los valles afluentes al Flamisell por la derecha son los más caudalosas: la parte baja del valle del río de Bellera o de Bosia, engruixida por el valle de Cadolla, y la del barranco de Santo Genís o del Diablo, que forma el límite entre el sector de Larén y el término de Sarroca. Otros de menores siguen por la izquierda y también por la derecha. En el enclave de Larén, limitado al N por la sierra de los Crastes, y que corresponde en la zona geomorfológica de los Nogales, los elevaciones meridionales de las elevaciones de Santa Bàrbara lleguen a 1 610 m.
El término comprende un sector principal, donde es encuentra el pueblo de Senterada, ninguno del municipio, y los pueblos de Puigcerver, Lluçà, Reguard, Cérvoles, el Burguet, Naens y Cadolla, y el enclave de Larén, al NW, entre los términos de Sarroca de Bellera y la Torre de Cabdella.


APROXIMACIÓN Y RUTA SEGUIDA


El principal eje de comunicación es la N-260, del Pont de Suert en la Pobla de Segur, que bordea el río de Bosia hasta Senterada y sigue de aquí en abajo el curso del Flamisell; de Senterada sale la carretera local que sigue el mismo curso aguas arriba por la Vall Fosca.
Des de la Pobla de Segur o des de Pont de Suert, nos desviaremos en la cruilla un golpe llegados al puerto de Pervés.
Avans de llegar al pueblo de Corroncui, cal pasar un segundo paso canadiense, veremos a la nuestra derecha una caravana, seguir bajando por la carretera, hasta encontrar un desvío en la izquierda, al lado mismo de la carretera, donde hay lugar para 4 o 5 vehículos. Saldremos del aparcamiento, y seguiremos la pista forestal, que es apta sólo por vehículos de 4x4. Los primeros centenares de metros el camino licita bastante suave, desprendido licita más derecho, hasta arriba de la Sierra.
Cuando estamos a medio camino, tenemos a la nuestra derecha, el Agujero del Graller, y subiendo un poco más, si nos desviamos cabe la derecha nuestra, unos 400 m. de recorrido lineal por la pista, coger ir a mart. derecha a unos 250 m. Es puede buscar la cueva de la Hortó, encima del pueblo abandonado de Corroncui viejo.
Hay un camino ganadero bastante ancho, que va bajando por la pendiente, hasta llegar a una pequeña Vallada, donde encontraremos una ballado de alambre por el que se puede pasar bien, allí encontraremos una furgoneta vieja, donde dicen que dormía el pastor, pero ahora es un vertedero de residuos, habría que bajarla o desmontarla a trozos. Descendemos, hace falta seguir siempre el filo de la sierra, siguiendo el sendero más visible, que nos hará subir y bajar, hasta llegar al dolmen de la Casa Encantada, que está a unos 1390 m. aproximadamente, des del dolmen, seguir unos centenares de metros, hasta el punto más elevado de la Sierra y tendremos una buena vista panorámica.
Total tiempo recorrido ir y volver sin paradas, 2,15 h.
Uno otro itinerario es salir des de Cadolla. El pueblo de Cadolla está situado al fondo del valle del río Cadolla, y es accesible por una pista sin asfaltar que sale de la cual dirige a Naens, Burguet y Cérvoles, des de Naens se arriba a Cadolla, aproximadamente unos 6 kilómetros des de Senterada. La iglesia de Cadolla, es sufragània de Santo Esteve de Naens, está dedicada a la Presentación de la Madre de Dios. Como la parroquia de Naens, pertenece al obispado de Lleida.
Al término de Cadolla hay dos dólmenes: el de Mas Pallarès y el de la Casa Encantada, estuvieron excavados por el Seminario de Prehistoria de la Universitat de Barcelona. El Dolmen de la Casa Encantada es a 42° 20′ 36.01″ N 0° 53′ 27.27″ Y, a la Sierra de Comillini, a ponente, y Serrat des Bordes, a levante. Es 1,5 km. al norte-norte-oeste de Cadolla, en línea recta. El dolmen es encuentra dentro del término de Senterada (Pallars Jussà) pero casi al límite con el de Sarroca de Bellera.

EL DOLMEN


Dejar el vehículo en la curva avans de llegar al pueblo o un poco desprendido de pasar el puente del río Cadolla, seguir por el camino que pasa por debajo del castillo y villa cerrada de la Cadolla antigua, quedando a la nuestra izquierda, si nos fijamos be arriba de los rocas queden paredes de los murallas. Des de Cadolla, 940 m. de desnivel, el camino antiguo abierto por el ayuntamiento de Senterada, con la ayuda del Consejo comarcal del Pallars Jussà. El camino va subiendo a la izquierda del barranco o valle del Llau de la Calameia, más arriba cal atravesar también el Llau de Solà, entonces ya estamos cerca del dolmen de la Casa Encantada.

Explica la leyenda que el dolmen, era la Casa de la Giganta que traía una piedra en la cabeza, otras dos a los lados y la cuarta a manera de delantal y andaba por estos agrestes parajes con su casa a cuestas mientras iba hilando con sus manos. Al llegar la noche, sencillamente se dejaba caer donde estuviera y descansaba de su andar y de su hilar hasta el amanecer, cuando al salir el solo, volvía a empezar un día más. Hasta que llegada a su fin, no se despertaba más y la casa, el dolmen, quedaba depositado en tierra en el punto exacto donde la Giganta durmió su último sueño.

La población (senteradins) moderna ha tenido una evolución similar al resto de la comarca: partiendo de una población relativamente escasa al siglo XVIII, logró un máximo de 798 h el 1860. Bajó pronto, es rehizo hasta 611 h el 1930 y después de la guerra civil de 1936-39, la pérdida fue importante. Entre el 1950 y el 1981 continuó bajando el nombre de habitantes. El 1981 se censaron 163 h, 109 h el 1991 y 98 h el 2001.
Con el cambio de siglo la población aumentó ligeramente y el 2005 es contabilizaron 115h. La economía tradicional del término es basaba fundamentalmente en la agricultura de autoconsum y la ganadería. Madoz dio referencias de los cultivos más importantes: trigo, centeno, avena, patatas, pocas legumbres y poca fruta. La ganadería era centrada en la producción de aviram y de cabrum, a más del vacuno y de los ases empleados en los trabajos del campo. La industria tradicional es reducía a molinos fariners (Cérvoles, Naens) y una próspera industria de tejidos (3 telares y 1 molí draper) en Senterada, y algunas pequeñas guixeres a Larén, Cadolla, Naens y Senterada. Aun así, la economía ha experimentado algunas transformaciones al largo de los años. Los cereales y otros cultivos dedicados al autoconsum han dejado a los cultivos específicos de alta montaña, como el forraje. En cuanto a la ganadería, destaca sobre todo la cría de ganado porcino, ovino, cabrú y vacuno. Con relación a los servicios, el municipio dispone de camping y residencias casa de labrador.
El pueblo de Senterada (729 m y 72 h el 2005), al N del término, esta situado al lugar del antiguo monasterio de Senterada, a la confluencia del valle de Bellera o de Bosia con el Flamisell, en un cruce de caminos. Las casas se esglaonan al borde el río de Bellera, bajo la roca de los Coloms, y en un extremo se levanta la iglesia parroquial de Santa Maria de Senterada, de una nave y campanario cuadrado, con recuerdo de la época románica (ábside sobrealçat) y pocas restes (y dudosas) del antiguo monasterio.
El lugar te lo sienta origen en el monasterio de tradición visigòtica de Senterada (la advocació era de Santa Grata, forma que derivó en Senterada por evolución fonética), que es corresponde con la posterior parroquia de Senterada (los restes de los primitivas construcciones son prácticamente nulo•los, en todo caso restes de un muro antiguo).
Se celebra la fiesta mayor por la Madre de Dios de Agosto y la fiesta de Santo Víctor la última cabeza de semana de julio.
Al sector de la derecha del Flamisell hay los núcleos del Burguet, Naens, Cérvoles y Cadolla. El Burguet (1 078 m y 2 h el 2005) es encuentra a poniente del pueblo de Senterada, a mediodía de la roca de la Fuente. Forma un grupito de cases centradas por la iglesia de Santa Coloma, pequeña y con campanario de espadaña. Más a mediodía hay el pueblo de Cérvoles (1 174 m y 5 h el 2005), en un espolón al extremo del cerro de la Cabecera, dominando la Vall Fosca. La iglesia del Santo Aventí de Cérvoles, era parroquial, con una nave y esbelto campanario de torre cuadrada (había también dos capillas, dedicadas a santo Jose y santo Juan Bautista). El campanario y la cubierta del edificio son obra del siglo XVIII. Cérvoles y el Burguet formaran un municipio a mediados del siglo XIX.

Al NW del Burguet hay el pueblo de Naens (13 h el 2005), en un pequeño valle afluente a la de Bellera. Domina el pequeño grupo de casas la iglesia de Sant Esteve, que había sido parroquial, con campanario de torre cuadrada; hay los ruinas de una capilla de Sant Miquel, de tradición románica, en el medio del pueblo, de forma que la calle principal ocupa el ámbito de la suya nave. Era sufragània de Naens la iglesia de la Presentación de Cadolla, pequeño edificio de piedra. Cadolla (935 m y 3 h el 2005) había formado un municipio, hace unos cuántos años, a mediados siglo XIX, con la cuadra de Miravet.
A la izquierda del Flamisell, agua abajo de Senterada, hay los pueblos de Puigcerver (987 m y 5 h el 2005), dominando el valle, formado por un grupo de casas y la iglesia de Sant Salvador, con el campanario derrumbado y ruinosa, que era una tenencia de Senterada. Más al S.hay el pueblo de Lluçà (748 m y 5 h el 2005), vinculado históricamente al de Puigcerver, borde la orilla del río, con unas cuántas casas y la iglesia de San Sebastián, pequeño edificio con campanario de espadaña. A poca distancia, a mediodía, más elevado, hay el pueblo de Reguard (5 h el 2005), uno de los más antiguos conocidos del término. Te unes pocas cases y la pequeña iglesia de Sant Feliu, filial de Senterada.
Maribel & Jesús


DOLMEN DE LA CASA ENCANTADA

INTRODUCCIÓ, EL TERRITORI.

El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d'Erinyà, entre l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus. Aquestes són formades al sector principal del terme pels contraforts orientals de la serra de Sant Gervàs, la serra de Setcomelles (turó de la Capcera, 1 685 m) i la serra de Comillini, separats pel riu de Cadolla (afluent a la vall de Bellera), al vessant de la dreta del Flamisell, i la part occidental de la serra de Peracalç (1 453 m) als vessants de l'esquerra, elevacions que constitueixen les parets del congost d'Erinyà. Les valls afluents al Flamisell per la dreta són les més cabaloses: la part baixa de la vall del riu de Bellera o de Bosia, engruixida per la vall de Cadolla, i la del barranc de Sant Genís o del Diable, que forma el límit entre el sector de Larén i el terme de Sarroca. Altres de menors segueixen per l'esquerra i també per la dreta. En l'enclavament de Larén, limitat al N per la serra de les Crastes, i que correspon a la zona geomorfològica de les Nogueres, les elevacions meridionals dels bonys de Santa Bàrbara arriben a 1 610 m.
El terme comprèn un sector principal, on es troba el poble de Senterada, cap del municipi, i els pobles de Puigcerver, Lluçà, Reguard, Cérvoles, el Burguet, Naens i Cadolla, i l'enclavament de Larén, al NW, entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella.

APROXIMACIÓ I RUTA SEGUIDA

El principal eix de comunicació és la N-260, del Pont de Suert a la Pobla de Segur, que voreja el riu de Bosia fins a Senterada i segueix d'aquí en avall el curs del Flamisell; de Senterada surt la carretera local que segueix el mateix curs aigua amunt per la Vall Fosca, fins a Cabdella.
Des de la Pobla de Segur o des de Pont de Suert, ens desviarem en la cruilla un cop arribats al port de Pervés.
Avans d’arribar al poble de Corroncui, cal passar un segon pas canadenc, veurem a la nostra dreta una caravana, seguir baixant per la carretera, fins trobar un desviament a l’esquerra, al costat mateix de la carretera, on hi ha lloc per a 4 o 5 vehicles. Sortirem de l’aparcament, i seguirem la pista forestal, que es apta sols per vehicles de 4x4. Els primers centenars de metres el camí puja bastant suau, desprès puja més dret, fins dalt de la Serra.
Quan estem a mig camí, tenim a la nostra dreta, el Forat del Graller, i tot pujant una mica més, si ens desviem cap la dreta nostra, uns 400 m. de recorregut lineal per la pista, agafar hi anar a ma dreta a uns 250 m. Es pot buscar la cova de l’Hortó, damunt del poble abandonat de Corroncui vell.
Hi ha un camí ramader bastant ample, que va baixant per la pendent, fins arribar a una petita Vallada, on trobarem una ballat de filferro per o que es pot passar bé, allí trobarem una furgoneta vella , on diuen que dormia el pastor, però ara es un abocador de residus, caldria baixar-la o desmuntar-la a pedaços o bocins.
Desprès cal seguir sempre el fil de la serra, seguint el sender més visible, que ens farà pujar i baixar, fins arribar al dolmen de la Casa Encantada, que està a uns 1390 m. aproximadament, des de el dolmen, seguir uns centenars de metres, fins el punt més elevat de la Serra i tindrem una vista panoràmica.
Total temps recorregut anar i tornar sense parades, 2,15 h.
Un altre itinerari es sortir des de Cadolla. El poble de Cadolla està situat al fons de la vall del riu Cadolla, i és accessible per una pista sense asfaltar que surt de la que mena a Naens, Burguet i Cérvoles, des de Naens s’arriba a Cadolla, aproximadament uns 6 quilòmetres des de Senterada. L’església de Cadolla, es sufragània de Sant Esteve de Naens, està dedicada a la Presentació de la Mare de Déu. Com la parròquia de Naens, pertany al bisbat de Lleida.
Al terme de Cadolla hi ha dos dòlmens: el de Mas Pallarès i el de la Casa Encantada, van estar excavats pel Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. El Dolmen de la Casa Encantada és a 42° 20′ 36.01″ N 0° 53′ 27.27″ E, a la Serra de Comillini, a ponent, i el Serrat de les Bordes, a llevant. És 1,5 km. al nord-nord-oest de Cadolla, en línia recta. El dolmen es troba dins del terme de Senterada (Pallars Jussà) però gairebé al límit amb el de Sarroca de Bellera.

EL DOLMEN

Deixar el vehicle en la curva avans d’arribar al poble o una mica desprès de passar el pont del riu Cadolla, seguir pel camí que passa per sota del castell i vila closa de la Cadolla antiga, quedant a la nostra esquerra, si ens fixem be dalt de les roques queden parets de les muralles. Des de Cadolla, 940 m. de desnivell, el camí antic obert per l’ajuntament de Senterada, amb l’ajut del Consell comarcal del Pallars Jussà. El camí va pujant a la esquerra del barranc o vall del Llau de la Calameia, més amunt cal travessar també el Llau del Solà, aleshores ja estem prop del dolmen de la Casa Encantada.
Cuenta la leyenda que el dolmen era la Casa de la Geganta que llevaba una piedra en la cabeza, otras dos a los costados y la cuarta a modo de delantal y caminaba por estos agrestes parajes con su casa a cuestas mientras iba hilando con sus manos. Al llegar la noche, sencillamente se dejaba caer donde estuviera y descansaba de su andar y de su hilar hasta el amanecer, cuando al salir el sol, volvía a comenzar un día más. Hasta que llegada a su fin, no se despertaba más y la casa, el dolmen, quedaba depositado en tierra en el punto exacto donde la Geganta durmió su último sueño.
La població (senteradins) moderna ha tingut una evolució similar a la resta de la comarca: partint d'una població relativament escassa al segle XVIII, assolí un màxim de 798 h el 1860. Baixà aviat, es reféu fins a 611 h el 1930 i després de la guerra civil de 1936-39, la pèrdua fou important. Entre el 1950 i el 1981 continuà davallant el nombre d'habitants. El 1981 se censaren 163 h, 109 h el 1991 i 98 h el 2001.
Amb el canvi de segle la població augmentà lleugerament i el 2005 es comptabilitzaren 115 h.
L'economia tradicional del terme es basava fonamentalment en l'agricultura d'autoconsum i la ramaderia. Madoz donà referències dels conreus més importants: blat, sègol, civada, patates, pocs llegums i poca fruita. La ramaderia era centrada en la producció d'aviram i de cabrum, a més del boví i dels ases emprats en les feines del camp. La indústria tradicional es reduïa a molins fariners (Cérvoles, Naens) i una pròspera indústria de teixits (3 telers i 1 molí draper) a Senterada, i algunes petites guixeres a Larén, Cadolla, Naens i Senterada. Tanmateix, l'economia ha experimentat algunes transformacions al llarg dels anys. Els cereals i altres conreus dedicats a l'autoconsum han deixat pas als conreus específics d'alta muntanya, com el farratge. Pel que fa a la ramaderia, destaca sobretot la cria de bestiar porcí, oví, cabrú i boví. Amb relació als serveis, el municipi disposa de càmping i residències casa de pagès.
El poble de Senterada (729 m i 72 h el 2005), al N del terme, és situat a l'indret de l'antic monestir de Senterada, a la confluència de la vall de Bellera o de Bosia amb el Flamisell, en un cruïlla de camins. Les cases s'esglaonen vora el riu de Bellera, sota la roca dels Poloms, i en un extrem s'alça l'església parroquial de Santa Maria de Senterada, d'una nau i campanar quadrat, amb record de l'època romànica (absis sobrealçat) i poques restes (i dubtoses) de l'antic monestir.
El lloc té el seu origen en el monestir de tradició visigòtica de Senterada (l'advocació era de Santa Grata, forma que derivà en Senterada per evolució fonètica), que es correspon amb la posterior parròquia de Senterada (les restes de les primitives construccions són pràcticament nul•les, en tot cas restes d'un mur antic).
Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d'Agost i la festa de Sant Víctor el darrer cap de setmana de juliol.
Al sector de la dreta del Flamisell hi ha els nuclis del Burguet, Naens, Cérvoles i Cadolla. El Burguet (1 078 m i 2 h el 2005) es troba a ponent del poble de Senterada, a migdia de la roca de la Font. Forma un grupet de cases centrades per l'església de Santa Coloma, petita i amb campanaret d'espadanya. Més a migdia hi ha el poble de Cérvoles (1 174 m i 5 h el 2005), en un esperó a l'extrem del turó de la Capcera, dominant la Vall Fosca. L'església de Sant Aventí de Cérvoles era parroquial, amb una nau i esvelt campanar de torre quadrada (hi havia també dues capelles, dedicades a sant Josep i a sant Joan Baptista). El campanar i la coberta de l'edifici són obra del segle XVIII. Cérvoles i el Burguet formaren un municipi a mitjan segle XIX.
Al NW del Burguet hi ha el poble de Naens (13 h el 2005), en una petita vall afluent a la de Bellera. Domina el petit grup de cases l'església de Sant Esteve, que havia estat parroquial, amb campanar de torre quadrada; hi ha les ruïnes d'una capella de Sant Miquel, de tradició romànica, al bell mig del poble, de manera que el carrer principal ocupa l'àmbit de la seva nau. Era sufragània de Naens l'església de la Presentació de Cadolla, petit edifici de pedra. Cadolla (935 m i 3 h el 2005) havia format un municipi uns quants anys, a mitjan segle XIX, amb la quadra de Miravet.
A l'esquerra del Flamisell, aigua avall de Senterada, hi ha els pobles de Puigcerver (987 m i 5 h el 2005), dominant la vall, format per un grupet de cases i l'església de Sant Salvador, amb el campanar esfondrat i ruïnosa, que era una tinença de Senterada. Més al S hi ha el poble de Lluçà (748 m i 5 h el 2005), vinculat històricament al de Puigcerver, vora la riba del riu, amb unes quantes cases i l'església de Sant Sebastià, petit edifici amb campanar d'espadanya. A poca distància, a migdia, més enlairat, hi ha el poble de Reguard (5 h el 2005), un dels més antics coneguts del terme. Té unes poques cases i la petita església de Sant Feliu, filial de Senterada.

Bajando el collado, retorno a buscar el coche

Antigua pared que marca el limite de los pueblos colindantes.

Más información de Serra de Comillini  
Preguntar en el Foro   Enviar a un amigo