Marimanha  (2662 metros)
Tuc del Rosari 2.594m. Tuc de Marimanha 2.679m.

Comentari: Son la vuit justes quant començo a caminar, no hi cap cartell indicardor a l’aparcament, però si més endavant a l’esquerra del riu. De seguida es veu un camí que puja suament metre darrera metre, en trobo en bifurcacions de camins i cap cartell indicador, jo sempre agafo el de l’esquerra ja que crec que en portarà cap el lloc dels estanys.

Efectivament arribo a un lloc on ja veig el Estanh de Bacivèr a sota meu uns cinquanta metres, i com que el camí esta molt marcat i fitat segueixo amunt fins arribar als estanhs del Rosari de Bacivèr, per fi estic al circ d’aquestes muntanyes que semblen dòcils però que més tard comprovaré que res de res d’això. Segueixo les fites que en porten tot just on jo vaig, a la collada dels estanys del Rosari. No en costa gaire arribar i ara toca pujar al primer cim del dia, el Tuc del Rosari, poc més d’un centenar de metres en separem del cim que el faig gaudim de la nova vall amb l’estany superior del Rosari com a tot de decoració. Arribo a dalt sol com tants dies, nomes podré certificar la meva visita amb unes fotos que de fet ho faig per mi mateix, per emportar-me un petit record sense fer mal a ningú. Poca estona desprès torno enrere per anar al Tuc de Marimanha i intueixo que la cresta final no serà gaire fàcil a no ser que ho pugui veure tot des de aquí.

Primer la baixadeta del cim, desprès per una carena ampla m’acosto al tros final que evidentment es una cresta esmolada, encara que no crec el que veig, podria anar una mica per la dreta, jo vaig enfilat primer per la cresta i que tinc de posar les mans i fer números acrobàtic, fins que veig que son masses metres per anar tant esposat i de tant en tant passo a la dreta busca’m el millor camí. Tot s’acaba i ja soc dalt del Tuc de Marimanha, però com voldria anar també al Tuc de Bacivèr miro la cresta que hi porta i la meva sorpresa es que es pitjor que la feta fins arribar aquí, àuria de baixar uns metres pel circ dera Herradura per arribar a la colhada de Marimanha per pujar al Cap de Marimanha i continuar crec que ja més fàcilment. Toca reunió amb mi mateix i decideixo deixar-lo per un altre dia.

Més tranquil en sento arrecerat del vent molest que fa i començo a menjar, quan sento una veu que en saluda, ai las, un altre atrevit solitari al cim, de fet ell no volia pujar al cim però al veurem a mi crestejant ha decidit pujar-hi, i a més en diu que ell si vol continuar per la cresta fins al pic de Bacivèr, -quina sort la joventut-, be, surtin tots dos alhora, ell per la cresta i jo canal avall directe estanhs deth Rosari de Bacivèr, dos-cents metres de baixada a tota llet per herba amb les seves petites terrassetes pels peus que aquets dies ja he tingut més d’un ensurt. Per sort estic a baix sa hi estalvi ara toca fer tota la vall fins arribar al cotxe.

He mirat moltes vegades enrere per si veia al company esporàdic del cim i no l’he vist cap vegada, però quant en faltava una mitja hora per arribar al cotxe sento passos darrera meu i el veig, sento alegria i tristesa alhora, alegria perquè veig que esta be i tristesa perquè no ha pogut fer el que volia. Parlen i en diu que a baixat uns metres pel circ dera Herradura i desprès ha passat per la colhada de Marimanha, en diu que la família l’espera i no pot dedicar més temps per avui. Arriben junts als cotxes i desprès de donar-nos les mans ens dient adéu.

O sigui que una excursió que jo pensava que seria un passeig de cims a resultat que el llop en aquest cas es més ferotge que el que sembla. Però qualsevol excursionista pot pujar anant en comte.

Participant: Toni