Pic de Mariola  (2661 metros)
Comentari: La pista cap el port de Tavescan en deixa a uns mil vuit-cents cinquanta metres d’alçada, estic sol a l’aparcament son les vuit del mati i unes vaques que tinc a la vora del camí en miren con dient –uf ja venem aquest pesats excursionistes i no ens porta mai ni sal per nosaltres que tan ens agrada-, passo en comte al seu costat, mirant-li les banyes, aviat el camí en deixa a l’estany xic. Hi ha un pont just a la sortida de l’estany i un camí que fa un tomb enrere però guanyant alçada per anar a buscar uns plans que es diuen Les Borricanyes, les eugues fan acte de presencia i de tant en tant les trobaré fins arribar al coll de la Ribereta.

El camí s’enfila costa amunt per arribar suament a l’estany de Mariola, veig el cim que resta sobra mateix de l’estany, sembla un torre d’un castell inexpugnable, jo en menjo el plàtan de rigor i faig fotos, desprès vaig cap el coll de la Ribereta que sense pujar gaire en deixa amb la visió desconcertada de no veure ben be per on pujar al cim, el planell diu que tinc d’anar per l’esquerra però no ho veig clar, per la dreta veig unes canals d’herba que potser es podria pujar i així ho faig, guanyo uns metres més per ficar-me sota la muralla del castell i veig que es complica, -però ara no tiraré enrere en dic, fico els pals dintre la motxilla i començo una grimpada per en mig de lloses clavades verticals i herba pocs metres més amunt tot s’acaba i puc caminar normal però penso en la baixada, tinc de trobar un camí més fàcil.

Dos hores i mitja desprès de deixar el cotxe estic al cim, miro no veig persona viva pel voltant i l’únic que veig son àligues que donen voltes davant meu inclús veig el niu d’elles que esta una mica més endavant del cim cap els cims de Muntanyola. Veig la possibilitat de baixar per on realment diu el plano, no hi ha camí, ni cap fita però es veu millor per baixar. Torno al cim i començo el meu ritual, llauna de sardines amb un tros de pa, cervesa i formatgets amb una llesca de pa. Veig el cim de Mont-Roig des de un altre perspectiva, el cim de Roca Espana sota meu, volia pujar-hi avui però els nervis de la pujada i el no se que trobaré a la baixada ma fet decidir de no pujar-hi avui.

Quasi mitja hora d’or dalt del cim, però ara toca baixar pel desconegut recorregut fins al coll de la Ribereta. Just des de el cim surt una cresta fronterera que baixo per ella uns quaranta metres molt fàcils a partir d’aquí gira cap a l’esquerra i vaig trobant amb facilitat canals d’herba que en deixaran al coll, sempre arrambat per sota mateix del “Castell” cim de Mariola doncs si no baixes massa cap a la vall. Estic al coll i el pitjor a passat, realment mirant enrere no es veu gaire clar des de aquí que es pugui pujar o baixar des de el cim però noi ens en de fiar del plano i jo avui no ho he fet. Les eugues les tinc per el meu voltant, jo segueixo cap a vall i tot just quant arribo al inici de l’estany començo a trobar-me gent, que no es gaire matinera i que no pararé de trobar-me fins al cotxe. L’aparcament ara esta ple de cotxes i encara hi ha gent que esta a punt de començar a caminar. Son dos quart i cinc d’una i jo he acabat per avui, ara vaig a la casa de la Pobleta a dinar.

Participant: Toni

Per cert d’aquestes histories nostres per la muntanya tinc editat un llibre a la pagina AMAZON per abaixar-lo en Tablet o similar es diu UNA VIDA EN LA MONTAÑA de Toni Montesinos escrita en castellà, narra els nostres inicis des de l’any 69 fins fa tres anys, es acte per tothon que li agradi la natura.

Aquest és l'enllaç on podeu adquirir-lo:

http://www.amazon.es/Una-vida-en-montaña-ebook/dp/B00BOU1H84/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1370682348&sr=1-1&keywords=una+vida+en+la+montaña